La instrumentalització política de la justícia és una estratègia que el Partit Popular fa servir sovint, i a tots nivells; ho va fer quan era a l’oposició i tampoc se n’està de fer-ho ara que és al govern. I no els ha anat malament. No em vull referir a com s’han tapat o “resolt” determinats casos de corrupció, ni tampoc com s’ha anat polititzat el Consell General del Poder Judicial, el Tribunal Suprem, el Constitucional… El PP va obrir una ferida profunda quan va portar l’Estatut de Catalunya al Constitucional, i ara ja prepara una altra gran ofensiva barrejant, utilitzant i manipulant tots els poders de l’Estat per impedir que els catalans puguin decidir res pel seu compte. El judici que es fa avui contra els ajuntaments de Figueres i Girona, pel lloguer d’un tren durant la diada de l’Onze de Setembre, és una altra utilització barroera de la justícia amb finalitats polítiques. És clar, no hi ha divisió de poders. Montesquieu és mort!
Arxiu d'etiquetes: Drets Humans
Videovigilats
L’Ajuntament de Salt aprovarà la instal·lació de sis noves càmeres de videovigilància en
diferents carrers i places de la població. Amb aquestes, ja en sumaran una vintena. Si dic que fa por, algú em pot contestar que fa més por que hi hagi delinqüents actuant impunement sense que se’ls pugui identificar, o que amb la videovigilància molts ciutadans se senten més segurs. I el dret a la vida privada? O més concretament, el dret a la nostra intimitat no és un dret fonamental? On queda la dignitat de la persona? També cal preguntar-se quin tractament es fa de la nostra imatge quan som al carrer sota l’objectiu d’aquestes càmeres. Preocupa que els nostres drets civils no estiguin prou protegits. Tothom hauria de saber on estan ubicades totes les videocàmeres, públiques i privades. I és evident que molts aparells de videovigilància que ens controlen (al carrer, en oficines bancàries…) no estan degudament senyalitzats.
‘Charmant’ (Lluís Maria de Puig)
Un referent del catalanisme, un gran polític, europeista, socialista, historiador… És ben cert, Lluís Maria de Puig tenia grans virtuts, altrament no hauria arribat a la cúpula d’organitzacions i institucions europees. (Consell d’Europa, UEO, etc..)Però també era un charmant, una persona que en qualsevol reunió era capaç de captar l’atenció de la concurrència, parlant de política, d’història o del tema més inversemblant que us pugueu imaginar. Sovint departia amb certa sornegueria, i amb molt de sentit de l’humor. En realitat, era un bon xerraire, s’entusiasmava en qualsevol conversa. Però de tots els temes que li havia escoltat, en trobades d’amics, que res tenien a veure en política, li brillaven els ulls d’una manera molt especial quan parlava de la Laura i l’Helena. De tota la seva activitat política, que vivia a fons, i que li suposava viatjar constantment, l’únic que li sabia greu era no haver pogut passar més estones amb les dues filles i la Ieto, la seva dona.