El Sónar va a subhasta

Fa unes dies alguns dels components d’Avivaveu em van comentar una acció de comunicació que estava duent a terme el Sónar en el marc de la seva edició del 2011. L’acció em va semblar molt original i diferent. Em va sembla que podria tenir certa repercussió, tant entre el públic del Sónar com a nivell mediàtic, i per volia deixar de compartir-la aquí.

El Sónar és el festival de música avançada i art multimèdia que es celebra durant la tercera setmana del mes de juny a Barcelona i compta amb diversos espais de la ciutat per dur-se a terme. És un festival pioner.  És un referent internacional gràcies la combinació  lúdica i artística. La seva proposta artística es divideix entre les activitats de Sónar de Dia caracteritzat pel rastreig de nous talents, i el Sónar de Nit amb la presència de noms clau del panorama musical internacional.

Tot i que el festival és ben conegut, no han volgut deixar de fer soroll i aquest any ens ofereixen una novetat:  la subhasta a Ebay de dos passis extraordinaris.

Per una banda trobem el DJPass: un passi per fer de DJ al Sónar de Nit durant 50 minuts i actuar davant de tot el públic que es trobi allí. Aquest passi es va posa a subhasta el passat 2 de Maig sent 1€ el seu preu de sortida, es preveu tancar la subhasta el proper 12 de Maig, però des d’aleshores el seu cost ha augmentat fins el 3350€.

Per altra banda trobem el EgoPass: un passi que permet comprar 20 segons de glòria per projectar un missatge desprès del principal concert del Sónar de Nit del dissabte 18 de Juny. Aquest passi s’ha posat a subhasta aquest matí, també amb un preu de sortida d’1€, i es preveu tancar-la el dia 25 de Maig.

Com a acció de comunicació em sembla una idea molt original. Oferint quelcom que està a l’abast dels organitzadors, el Sónar, més enllà del seu públic objectiu, pot contemplar la possibilitat d’arribar a obrir un debat entre la societat i també a nivell mediàtic. D’alguna manera ens podem plantejar la curiositat sobre la quantitat econòmica que els participants estan disposats a cedir per un d’aquests dos passis, és a dir: Quan estem disposats a pagar per una oportunitat? Quan estem disposats a pagar per que ens escoltin? I tot plegat haurà tingut un origen en una plataforma de venta a allotjada a Internet, i que per tots els ítems ja exposats podrà passar de la repercussió on-line a la repercussió off-line.

Publicat dins de Campanyes, Idees | Etiquetat com a , , , | Comentaris tancats a El Sónar va a subhasta

Tens un secret?

Si tens un secret, Publicitarios Implicados el vol saber!

[vimeo]18914577[/vimeo]

Publicitarios Implicados, ha deixat de ser una petita associació o un projecte utòpic, és un projecte que fa 7 anys que treballa publicitariament sense ànim de lucre per a ONG’s o associacions de menys de 500 socis. I a més a més des de fa 5 anys celebra els Words Awards.

[vimeo]18960463[/vimeo]

En la cinquena edició dels Words Awards, tal i com es pot veure en el vídeo, en Toni Segarra ja ha deixat escrit el seu secret. A aquest secret s’hi sumen els secrets inesperats, sorprenents, ocults, verídics, imaginaris, de tots aquells estudiants de comunicació que han participat deixant-los per escrit.

Descobreix-los a la cerimònia d’entrega de premis el dia 5 de Maig a les 7:30, a l’Auditori de la Facultatde Comunicació Blanquerna (C/Valldonzella,16, Barcelona). L’acte serà presentat per Josep Seguí Pujol i Lidia Torrent, i hi haurà presents tots els membres del jurat: Nacho Magro de Bassat Ogilvy, Dalmau Oliveras de Shackleton, Richard Wakefield de RW, Estefanía Herranz de Miss Cavallier, Estela Portolés de Bum, Agnés Rovira de Collaborabrands i Antoni Nàter de la Facultat de Comunicació Blanquerna.

Si hi vas ho passaràs bé, descobriràs un projecte amb una mirada diferent i gaudiràs d’altres sorpreses que tenen preparades.

T’animes a explicar-los el teu secret?

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , | Comentaris tancats a Tens un secret?

L’Edat Mitjana a Twitter i Facebook

La setmana passada va ser Sant Jordi i molts ho vam celebrar amb roses i llibres. Però, sabeu on diu la llegenda que Sant Jordi va matar al drac i va alliberar la princesa? A Montblanc, un poble de les comarques tarragonines, on des de 1987 podem gaudir de l’anomenada Setmana Medieval caracteritzada per les representacions de la llegenda i la transformació que fa el poble per esdevenir de nou en èpoques passades.

En entrar al Montblanc emmurallat deixem enrere l’època contemporània per endinsar-nos i reviure  l’Edat Mitjana sobretot amb la imaginació, però si hi anem durant les festes de la Setmana Medieval s’hi suma un fet:  els nostres contemporanis que habiten a Montblanc també esdevenen vilatans de l’Edat Mitjana, i ens permeten gaudir d’una magnifica escenificació gaudible en tots els sentits. En aquest marc, aquesta reviscuda Edat Mitjana també es preocupa pels avenços tecnològics per tal d’alliberar l’home de diferents càrregues, i caminar mirant cap al futur.  En aquest sentit, d’un temps ençà hi ha hagut avenços, s’ha aconseguit que l’Edat Mitjana esbrinés l’entorn 2.0, i alhora que l’entorn 2.0 que contemporàniament coneixem també visques les festes i tradicions d’aquella època. I és que tal i com podem veure en aquests enllaços de Youtube, Flickr, Facebook i Twitter a través de Setmana Medieval l’Edat Mitjana és com s’ha obert un nou espai per endinsar-se plenament en aquest entorn.

Tot i ser una novetat enorme per l’època que estem tractant, cal dir que no deixen de ser innovadors buscant la manera d’entrellaçar-se amb l’època contemporània. Han sabut crear pont entre una i altre, i ho han fet mitjançant una proposta de concurs. Conviden a aquells usuaris contemporanis que visitin la Setmana Medieval, per una banda a deixar empremta fotogràfica al Facebook i, per altra banda, a deixar empremta via tweet amb incorporació de l’etiqueta #setmanamedieval al mur del Twitter. El premi i les bases de participació les podeu trobar aquí.

Allò rellevant no són les èpoques, el creuament d’aquestes o el concurs en si. Allò rellevant és poder veure com una festa com la Setmana Medieval de Montblanc ha sabut trobar el seu lloc a les xarxes socials d’una forma constructiva, generadora d’interès i creadora de comunitat.  Veure com amb eines com les exposades s’ha pogut arribar d’una altra manera als visitants, aconseguint segurament, que el boca orella sigui encara més ampli.

Si hi podeu anar no deixeu de fer-ho, hi gaudireu.

Publicat dins de General, Institucions | Etiquetat com a , , , , , , , | Comentaris tancats a L’Edat Mitjana a Twitter i Facebook

Desperados, cervesa trencadora

Fa uns dies, en el marc de l’assignatura “Tecnologia com a eina estratègica i creativa” coordinada per Aleix Marcó, al màster d’Estratègia i Creativitat Publicitàries de la Facultat de Comunicació Blanquerna, vaig presentar el cas de la cervesa Desperados. El que se’ns demanava era trobar una campanya publicitària – no un e-commerce– que es desenvolupés només a Internet.

La campanya la vaig conèixer a través de la viralització a les xarxes socials. Pel que havia vist semblava que només feien servir Internet com a canal de difusió, però vaig investigar una mica per assegurar-me’n. Llàstima! Es tractava d’una campanya d’àmbit internacional de Desperados, duta a terme per l’agència Dufrense – Corrigan – Scarlett, que anava a Internet, però també al cinema i a la televisió en llengua anglesa. Tot i així, argumentant que a Espanya havia arribat a través d’Internet vaig atrevir-me i vaig presentar el cas perquè crec que mereixia ser esmenat.

(Clica damunt la imatge per veure el vídeo)

Desperados és una cervesa del grup Heineken Internacional diferenciada per l’ingredient del tequila i que apunta cap a un públic jove en ambient festiu. Tal i com ens diu la campanya és trencadora.

Em va semblar prou rellevant, perquè sent una campanya que va començar el 4 d’Abril, ha estat bastants dies viralitzant per la xarxa, i per exemple encara avui, tot i que la marca no te perfil de twitter propi (per ara), en aquest canal no se’n deixa de fer referència.

Com es veu en el vídeo, hem descobert una simulació de canal de Youtube que va més enllà del seu ús com a plataforma per penjar-hi vídeos. Hem descobert una programació que permet interacció amb l’usuari, que permet una constant connexió amb les xarxes socials, i que disposa d’una creativitat enginyosa que provoca novetat, notorietat, interacció, personalització i viralitat. Em fa recordar també la campanya digital que va promoure Tippex, però en aquest cas afegint també la correcta aplicació de les restriccions legals de les begudes alcohòliques en l’àmbit publicitari. En definitiva, la campanya tenia el que buscava: el vincle de tecnologia, estratègia i creativitat, que encaixant peces donessin un resultat diferent.

Fins aquí em va agradar però, tot i que ho semblés, la campanya no acabava aquí. En la part inferior dreta del vídeo, hi havia un enllaç que redirigia cap a: www.imagine-desperados.com. Es tracta d’un microsite que a partir del registre, que té per objectiu aconseguir base de dades, ens permet personalitzar diferents gadgets de la marca (ampolles, samarretes, gorres, etc.), veure les creacions d’altres participants i també ens dóna l’opció de compra dels mateixos productes. Aquesta última part em va recordar molt a una acció digital que Heineken va fer a Irlanda aproximadament fa un any, en aquell cas la personalització hi tenia molt de pes. Tot i així, he de dir que és una llàstima que en el cas de Desperados l’enllaç per arribar al microsite de personalització sigui tan poc intuïtiu.

Publicat dins de Campanyes, Marques, Tecnologia | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , | Comentaris tancats a Desperados, cervesa trencadora

Per un món Slow

Faig uns dies tard, però ara que me n’he assabentat no vull deixar de compartir-ho amb vosaltres. Es tracta d’una acció comunicativa que en aquest cas combina quatre punts: l’entorn digital, les eines 2.0, els valors d’una marca i un moviment.

Abans de parlar de l’acció fixem-nos en la marca. La marca és Flex, una marca de matalassos que té el descans com a valor principal. El descans també és un dels factors importants de l’anomenat Moviment Slow, una filosofia i una manera de fer basada en la tranquil·litat, la calma, el temps,etc. En podeu saber més llegint el llibre “Elogio a la lentitud” de Carl Honoré. Algun altre cop ja he fet esmena a aquest moviment, aleshores poc ho relacionava amb la sacsejada vida que els publicitaris acostumen a portar i menys amb marques, però ja ha passat, el Moviment Slow ha estat relacionat amb una marca. En aquest sentit he de dir que ha estat ben relacionat, perquè tant la marca com el moviment tenen un camp d’objectius compartits, i junts es poden complementar per créixer.

Amb aquesta idea ben lligada, ens podem preguntar per com desenvolupar-la, sobretot seguint les pautes del descans i les maneres de fer del Moviment Slow. Doncs amb la “Encamada por un mundo slow: 40 dias en la cama”. La pròpia acció te uns personatges creients en el moviment, una durada de 40 dies, i està concentrada (fins al que he pogut saber fins ara) a Internet, i a les xarxes socials.

L’Ivan i la Camy passaran 40 dies en un llit Flex , i durant aquests 40 dies reflexionaran i divulgaran aquesta manera de fer. A banda d’una càmera que ens permet veure’ls en streaming dia a dia, per tal de divulgar aquestes reflexions i continguts disposen de punts de contacte amb diverses xarxes socials.  Tenen un bloc, on dia a dia van publicant les seves experiències, són actius a Twitter i Facebook, pengen totes les seves fotos a Flickr i Instagram, i molt important, perquè penso que és el que dóna sentit a tot plegat, cada dia tenen una temàtica relacionada amb el moviment i una sèrie de convidats, el que fa que rere de tota aquesta acció, a banda d’una estratègia lligada a nivell conceptual, també quedi ben lligada en quant a continguts. Tots aquests continguts estan disponibles en la mateixa web principal on podem connectar el streaming.

Genial, tenim una campanya publicitària que genera continguts interessants, permet interactuar amb el públic, i la marca queda present, però d’una manera gens cridanera, però si involucrada subtilment. Ens podem preguntar si així s’arribarà a més gent, o si hi haurà més vendes, però penso que en aquest cas a banda de voler notorietat i vendre, veig coherent que el que es pot aconseguir és una consolidació de valors per tal de focalitzar en un target més concret.

M’agrada la publicitat i comparteixo algunes idees del Moviment Slow. Espero que també us sembli un bon exemple de com fer coses diferents i amb contingut a partir de les marques i centrat en l’entorn digital.

Publicat dins de Campanyes, Marques | Etiquetat com a , , , , , , | Comentaris tancats a Per un món Slow

Wilix necessita visites

[youtube]c7c_OXivqSk[/youtube]

No puc deixar de riure cada cop que veig aquest vídeo. Es enginyós. Esta molt ben trobat i penso que pot enganxar a molta gent. Però el que trobo més interessant i destacable és el discurs de Wilix. Fixem-nos-hi, imagino que no per casualitat toca molts punts sobre els que encara hem de reflexionar profundament des de les diverses disciplines a les que afecta.

En quant a temes generals i que ens preocupen, parla de la realització personal, de les jornades de treball i la compatibilitat amb la família. En aquest sentit aquests fets són clau per sentir-nos atrets i identificats amb Wilix.  En segon terme, a nivell més marquetinià i a grans trets, Wilix es pregunta sobre el lloc físic d’Internet. Ens fa planteja una reflexió sobre la necessitat de fer ús de la mentida per guanyar visites, posant a debat la quantitat versus la qualitat. El debat queda obert i això encara m’atrau més. Publicitat fent ús de les seves pròpies qüestions no resoltes.

En aquest cas Mixta el que vol és obtenir molts visionats, i guanyar notorietat. Amb el storytelling de Wilix, imagino que ho aconseguirà.  Mixta, ja ens té acostumats a campanyes on prima el storytellingja siguin convencionals o digitals– que ens fa partícips per damunt de la marca, i ens enganxem, la recordem amb més fàcilitat, són atractives cap a la nostra atenció.

Però, en un entorn digital vosaltres per a que optaríeu per més quantitat o més qualitat d’aquestes visites?

Publicat dins de Campanyes, General, Marques | Etiquetat com a , , , , , | Comentaris tancats a Wilix necessita visites

Schweppes s’atreveix amb Barcelona

“Aquí i ara” és l’actual eslògan de la tònica Schweppes. A Espanya, aquesta marca va adquirir gran notorietat amb “El hombre de la tònica”. Des d’aleshores fins ara la marca ha anat apostant per valors que associen la marca al plaer, al gaudir, a la sofisticació a la passió, a la relaxació, a la diversió. Dr.House, l’últim protagonista dels espots de l’home de la tònica també representa aquests valors. Però si una marca vol transmetre uns valors determinats, a banda de representar-los en els seus espots i gràfiques publicitàries, també els ha de representar en els seus actes. Igual que ho fem a nivell individual.

En forma de col·laboració en el programa de remodelació de les parets mitgeres de la ciutat de Barcelona, Schweppes ha recordat a la societat un parell de coses:

“Les botigues no tanquen aviat, tu surts tard”

“Viure a l’oficina, esport nacional”

Si us hi fixeu, en les dues grans lones no hi ha un espot èxplicit, ni hi apareix la marca d’una manera cridanera, de fet ni tan sols fan servir els colors de la marca. La marca nomes apareix en una mida reduïda i en mig d’un text com a col·laboradora.

Llegint aquests dos missatges provocadors no us vénen ganes de saber qui hi ha darrera? No crea curiositat? A mi sí. Reflexa la queixa de gran part de la població amb la qual ens podem sentir fàcilment identificats. Aquesta mena de provocació que desprèn el missatge evoca als valors de Schweppes dels quals parlàvem al principi. Una manera diferent de seguir transmetent i apostant atrevidament pels valors que construeixen aquesta marca.

Fotos de Carles Ribot.

Publicat dins de Idees, Marques | Etiquetat com a , , , | Comentaris tancats a Schweppes s’atreveix amb Barcelona

Biblioteques virals

Llibres, silenci i concentració. Són tres de les paraules que em vénen al cap quan penso en les biblioteques. Temples del saber on aquest queda suspès en les prestatgeries esperant a que algú el recuperi i li doni vida. En aquest sentit, em ve a la ment la pel·lícula Àgora, on podem veure que la gran biblioteca d’Alexandria prèn gran importància a l’hora de narrar la història de la filòsofa Hipàtia.

Centrant-me en l’entorn publicitari, les biblioteques també han tingut presència en el meu desenvolupament dins d’aquest entorn. Recent entrada a la Facultat de Comunicació, una de les primeres tasques que vaig dur a terme va ser una proposta de falca per a una biblioteca. D’un mes ençà, torno a tenir l’ull posat en la comunicació que aquestes institucions fan per donar-se a conèixer, i vull compartir amb vosaltres un parell de virals amb els que he topat. La xarxa és un element que les biblioteques han hagut d’incorporar des de fa temps. Com ja sabem és un indret on també s’hi mou, s’hi genera i s’hi diposita molta matèria, i això no ho poden obviar. Alhora, no ens poden passar desapercebuts fets com que grans biblioteques com les de la Universitat d’Oxford, la Universitat de Harvard, la Universitat de Princeton, entre d’altres, ja són institucions que comparteixen llibres digitalitzats amb Google, això vol dir moltes coses, i el fet que cada dia és més gent la que incorpora lectures a partir de dispositius electrònics en la seva vida quotidiana.

A Irlanda, aquesta setmana s’ha celebrat la Library Ireland Week 2011, i en motiu de promocionar-la, entenent que cal adaptar-se a les noves maneres de fer, han fet aquest vídeo:

[youtube]WWiALTHIJLo[/youtube]

Res a dir, em sembla fantàstic i el missatge queda clar. El mateix vídeo fa ús tant de recursos tradicionals d’una biblioteca, com recursos electrònics de caire més actual.

Per altra banda, el segon vídeo amb el que he topat és d’una biblioteca d’àmbit català.

[youtube]2eEqrW4bl-U[/youtube]

Clau d’humor, distintiu que no m’havia plantejat per una biblioteca potser pels valors que jo hi atribueixo, i recursos més tradicionals. En podríem dir moltes coses, tanmateix, emergeix el convenciment que molts treballem amb la xarxa i que tot i no ser un canal majoritari cada dia més són els que el fan servir. I a nivell publicitari cal dir que el format vídeo per a Internet és un dels formats que millor funciona a l’hora d’impactar i aconseguir els valorats actes de : compartir i que se’n parli.

Publicat dins de Campanyes, Institucions | Etiquetat com a , , , , , , , , | Comentaris tancats a Biblioteques virals

Abueling

Llegint l’article d’opinió que avui Pilar Rahola publicava a La Vanguardia, Oye, tú, Vueling, veient com defensava l’escrit al programa Els Matins de TV3, i combinant-t’ho amb una vivència personal, és com avui he trobat el motiu d’aquest post.

Tal i com defensa Pilar Rahola en la tertúlia de Els Matins, la inspiració i la concepció d’idees es genera a partir de la combinació de diferents elements, vivències, experiències, etc., que donen lloc a un nou resultat expressable de diverses maneres. I això ho comparteixo amb ella.  En aquest sentit, quan ella parlava de Vueling, tot i que reclamant les normes de cortesia que la marca denota envers els seus clients, a mi m’ha vingut a la ment una imatge del passat diumenge al Carnaval de Sitges.

Carnaval de SitgesCom es pot veure a la fotografia, aquesta colla del Carnaval de Sitges ha decidit fusionar el nom “abuela” amb la marca Vueling per treure un nou nom que dona lloc a la seva disfressa: Abueling. És un cas de combinació d’idees de les que parlàvem. En el cas d’Abueling la marca no hi te res a veure. És una combinació esdevinguda del públic, i feta a partir de la transformació en clau d’humor.  I és que com he dit alguna vegada les marques formen part de la nostra vida quotidiana. Aquest n’és un exemple clar i divertit. Seguim combinant!

I per descomptat, bon Carnaval a tots!

Publicat dins de Idees, Marques, Personal | Etiquetat com a , , , | Comentaris tancats a Abueling

Som gent Cacaolat!

[youtube]jeiHey52xQo[/youtube]

L’heu escoltat mai? L’heu cantat mai? Aquest és un dels tants jingles que ha deixat Cacaolat al llarg de la seva historia publicitària que comença amb el naixement del producte. Fa uns dies que sentim parlar sobre el fet que Cacaolat pot desaparèixer del mercat ben aviat. Davant d’això, que sembla ser que no ens ha deixat indiferents – veieu el hashtag #cacaolat a Twitter- no puc evitar rememorar com a nivell publicitari aquesta marca ha anat creixent fins avui, que disposa d’un 90% de quota de mercat al canal HORECA català i d’un 60% de quota de mercat als canals de distribució. Dit d’una altra manera, a les cafeteries és líder indiscutible i als supermercats ha de lidiar (sobretot) amb les punyents marques de distribució que estan tan en boga.

Cacaolat es registrava com a marca l’any 1931, i no es presentava al gran públic fins l’any 1933, concretament a l’Exposició de Mostres de Barcelona. En la seva etapa de llançament, com la comunicació de qualsevol producte en aquesta etapa, va comunicar qualitat de producte i les seves propietats, donant-lo a conèixer i no comunicant idees abstractes. En aquest sentit podem veure una de les primeres peces, en la qual si ens hi fixem encara no apareix la seva icona.

Aquesta icona anomenada Pepi va ser creada més endavant per Joan Gil i Gil, i poc a poc va anar prenent presencia fins a convertir-se en un símbol inseparable del producte. En la següent imatge  podeu veure l’original Pepi, que fins avui ha variat una mica.

L’ús d’icones en productes determinats no és banal, hi ha una trajectòria i una finalitat que denoten la seva eficàcia a l’hora de fer memorable un producte en la ment del consumidor, reafirmant els valors del producte i el posicionament. Una altra categoria on en podem detectar molts és en la categoria dels sabons de renta la roba, fixeu-vos-hi.

Durant la Guerra Civil Cacaolat va haver de deixar de fabricar, i no va ser fins el 1950 que va emprendre de nou la fabricació i la comunicació amb una notòria campanya on ho anunciava. A partir d’aquest punt és quan Cacaolat guanya protagonisme amb la creació dels seus jingles com el que hem escoltat al principi, i la demanda de producte augmenta considerablement i es constitueix com el número 1 de la seva categoria. Arribat aquest punt penso que un dels mèrits de Cacaolat va ser marcar la destemporalització del consum del producte a través de la publicitat per tal d’arribar a un consum atemporal. Cacaolat consumible en qualsevol època de l’any. Aquest fet és part encara del que molts podem recordar i també de comunicacions que durant els últims anys hem pogut escoltar a la ràdio. Una peça més que recorda aquest fet pot ser la següent:

[youtube]88qEvVtebks[/youtube]

I un cop aconseguit el reconeixement del producte i la destemporalització, el que ha fet Cacaolat ha estat ampliar en formats i gamma, i reforçar el coneixement dels seus valors a partir de diferents formes comunicatives. Hem pogut veure a Cacaolat patrocinant esdeveniments esportius, fent ús de les tècniques de product placement,patrocinis televisius, donant gadgets i col·laborant a la Marató de TV3.

Hem crescut amb Cacaolat, ha deixat petjada en la nostra quotidianitat, i la marca forma part de la nostra memòria col·lectiva. S’ha posicionat i ha liderat de tal manera, que a dia d’avui, podem dir que Cacaolat ha sigut una marca canibalitzada per la categoria. Per referir-nos al mateix producte d’una altra marca no diem batut de cacau, sinó que diem Cacaolat a qualsevol batut de cacau. Tot i això, Cacaolat com a marca de producte persisteix. Si desapareix segurament seguirem anomenant Cacaolat al batut de cacau, però sent una marca com és, igual que molts comentaris d’internautes a la xarxa, m’agradaria pensar que no desapareixerà perquè també ha marcat molts moments del meu jo.

Publicat dins de Marques | Etiquetat com a , , , , , , , | Comentaris tancats a Som gent Cacaolat!