Sense Presses

La nostra existència és un seguit de records i aquests configuren com som, què sentim i com ens comportem en el moment actual. Som ex-infants, ex-estudiants, ex-nuvis, ex-esposos, ex-treballadors… tots són estats que hem anat tastant fins arribar al punt actual : és el bonic joc de paraules (The X marks the spot) que utilitza el Paul Auster al seu darrer llibre Bogeries de Brooklyn (Brooklyn Follies).

És aquest un llibre que parla de la vida quotidiana, del dia a dia de persones normals i corrents, que no tenen un pes important a la societat però que són el més important per a les seves famílies, de les seves alegries i desgràcies, dels seus somnis i il.lusions i també de les seves frustacions. Utilitzant també la metàfora de l’Auster, tot el que viuen al seu Hotel Existència.

Us recomano la lectura d’aquest llibre. No és una novel.la on passin grans coses ni fets destacables o sorprenents. Únicament intenta explicar com és la vida de les persones corrents a un Brookyln que hom pot assimilar perfectament allà on visqui.

Us deixo uns paràgrafs que he trobat especialment interessants i que per a mi sintetitzen bastant el que pretén el llibre :

[…]

La meva idea era la següent : crear una empresa que publiqués llibres sobre els oblidats, rescatar les històries, els fets i els documents abans que desapareguessin, i convertir-los en una narració continuada, en la narració d’una vida.

Qui n’encarregaria les biografies serien els amics i els parents de l’interessat, i dels llibres se’n farien edicions petites i privades – entre cinquanta i tres-cents o quatre-cents exemplars. Em vaig imaginar que els escriuria jo mateix, però si la demanda creixia massa sempre podia contractar algú que m’ajudés : poetes i novel.listes escurats, experiodistes, acadèmics a l’atur, potser en Tom i tot. El cost d’escriure i publicar aquests llibres seria considerable, però no volia que les meves biografies fossin un luxe que només es poguessin permetre els rics. Per a famílies amb menys recursos, vaig preveure un nou tipus d’assegurança segons la qual es destinaria una petita quantitat cada mes o cada trimestre en vista a finançar la publicació del llibre. En lloc d’una assegurança de la llar o de vida, una assegurança de biografia.

¿M’havia tornat boig de pensar que podia fer alguna cosa d’aquest projecte tant rocambolesc ? No ho creia. ¿Quina jove no voldria llegir la biografia definitiva del seu pare, encara que aquell pare no hagués estat més que un obrer d’una fàbrica o el sotsdirector d’un banc de poble? ¿Quina mare no voldria llegir la història de la vida del seu fill policia mort en servei als trenta-quatre anys ? En tots els casos seria una qüestió d’amor. Una esposa o un marit, un fill o una filla, un pare o una mare, un germà o una germana – només els vincles més forts. Aquesta gent em vindria a veure sis mesos o un any després que s’hagués mort el subjecte. Llavors ja n’haurien paït la mort però encara no l’haurien superat i, ara que havien reprès la vida normal, s’adonarien que no la superarien mai. Voldrien retornar l’ésser estimat a la vida, i jo faria tot el que és humanament possible per concedir-los el dessig. Ressuscitaria aquella persona en paraules i, un cop les pàgines estiguessin impreses i la història relligada entre dues cobertes, tindrien alguna cosa a què aferrar-se per tota la vida. No tan sols això, sinó també una cosa que els sobreviuria, que els sobreviuria tots.

Mai no s’ha de menystenir el poder dels llibres.

[…]

Que el disfruteu !