Sense Presses

Integritat, candidesa, redempció, apatia, frustació, companyonia.

Totes aquestes paraules em ballen pel cap després de veure Los tres entierros de Melquíades Estrada, la pel.lícula del Lee Jones escrita pel Guillermo Arriaga, el conegut guionista dels films d’Iñárritu : Amores Perros i 21 gramos.

Dins una estructura no lineal com ja és habitual als guions d’Arriaga, ens trobem amb una fotografia i una banda sonora molt ben resoltes. Lee Jones, a partir d’un terrible accident (sembla ser que real), ens fa un retrat de com és la vida i sobretot, què senten uns personatges que viuen a un indret perdut, inhòspit de la frontera mexicana amb els USA.

És això el que més m’ha agradat. Conèixer en Pete, el Melquíades, el sheriff, el guàrdia, la seva dona,… un seguit de personatges que per a mi són l’essència del film. És divertit “llegir” cada personatge i associar-lo amb una paraula que els defineixi. Per a mi, el Pete és la integritat. És una persona que voldria viure en un món millor, més just, més coherent, amb oportunitats per a les bones persones i on les coses anessin com haurien d’anar. Ell per la seva part, hi posa tot el que pot per aconseguir-ho. Fins i tot, quan s’adona que la realitat ha estat enmascarada pels somnis del seu amic, és capaç de canviar-la per acostar-se més a aquest món utòpic que ell desitjaria.

Us deixo per a vosaltres els altres personatges, també ben dibuixats i interessants.