Torna la comèdia i tornen els dià legs ingeniosos i à cids de sempre del geni de Brooklyn. També torna en Woody com a actor (se’l nota una mica gran i cansat) interpretant el seu etern paper de papanates-savi-distret que ens tenia acostumats. L’Scarlett Johansson continua i demostra que també pot canviar de registre i sortir-se’n prou bé fent una comèdia. I poca cosa més.
Suposo que després de fer una obra mestra com Match Point és difÃcil que el projecte següent sigui un altre èxit. Semblava que deixar Manhattan no era únicament un canvi de localització sino també un canvi de manera d’enfocar el cinema, intentant aprofundir els temes tractats oblidant els vells tics però no ha estat aixÃ. Amb Scoop es torna als gags divertits de l’estil de “La maldición del escorpión de Jade” i “Granujas de medio pelo” i es recuperen alguns d’aquests tics : visió irònica de la vida i la mort, els mags i la mà gia, pensaments en veu alta,… Però, tot i que la qualitat del film és innegable, es troba a faltar aquell contingut filosòfic, aquell missatge o crÃtica social que tenen altres obres. En aquest aspecte, la trobo força buida, bastant superficial (en termes de Hitchcock, em falta el McGuffin), i si no fos pels meravellosos dià legs entre l’Splendini i la resta de personatges, no passaria de poder-se considerar una comedieta de temporada.