Sense Presses

Tots som fotògrafs.

O directors de cinema, si us agrada explicitar que el só també és part de la realitat. Alguns, prenem sempre les mateixes fotos, dels mateixos llocs. Amb personatges repetits que adopten postures convencionals. D’altres, fan fotos diferents que, tot i compartir escenaris i personatges, són radicalment distintes. Són més certes unes que altres ? Podem discernir les errònies de les reals ? Anant més enllà, què ens fa pensar que ha d’existeixir alguna foto que sigui intrínsecament certa ? No serà que tot plegat, no són més que diferents interpretacions fetes per fotògrafs maldestres d’una mateixa realitat ?

Aquesta és la idea principal de Blowup. Una pel.lícula 1966 del Michelangelo Antonioni, rodada al Londres artístic, hippie i frenètic d’aquells temps i que ens proposa aquest joc de realitat-ficció. Ell, donats els temps, utilitza la metàfora del fotògraf, del procés del positivitat (blowup) fotogràfic en blanc i negre com a mitjà per a descobrir, per anar acostant-nos a la realitat, o millor dit, a la interpretació que d’aquesta en fem cadascun de nosaltres. Composant fotografies, una rera l’altra, cada cop més detallades, el fotògraf Hemmings aconsegueix arribar a una interpretació de la realitat oculta que ha viscut en un matí. Deixant de banda per unes hores les seves sessions de fotògraf pedant i que tracta les dones únicament com a objectes, es veu immers en la recerca d’una veritat, d’una realitat que en un inici li semblava haver descobert i que li va desapareixent fins al punt de dubtar ell mateix de la seva existència.

El film fou un èxit de crítica en el seu moment. Per una part, l’estètica d’Antonioni i la fotografia són genials, i per l’altra, conté moltes escenes de sexe i vida poc convencional que a l’època resultaven impactants i escandaloses. Podem veure-hi una joveníssima Vanessa Redgrave interpretant un dels seus primers papers, el David Hemmings en una interpretació boníssima del fotògraf i la Sarah Miles, amb uns ulls que ho diuen tot.

Us recomano veure aquesta pel.lícula en la seva edició en DVD del 2005 que inclou una interessant anàlisi de tots els aspectes del film per part del Peter Brunette.