Sense Presses

Quan un director té com a primeres pel,lícules Amores Perros i 21 gramos, val la pena tenir-lo en compte i no perdre’s cap dels seus següents treballs. Això normalment ho tinc present a l’hora de triar els meus menús cinematogràfics, però Babel se’m va escapar en el seu moment quan la van projectar als cinemes de prop de casa, i això que va estar en cartellera molt més temps que les seves predecessores. Imperdonable.

Ara, l’he poguda veure a casa i m’ha entusiasmat.

Per a mi, el tema principal és la incomunicació. La incomunicació vista (almenys) des de dos punts de vista : la que hi ha entre cultures (podríem batejar-la com extracultural) i la que es produeix en les relacions familiars o de parella (diem-ne interna ?). Uns massa joves pastors solitaris a les montanyes de l’Atlas, una parella que no ha superat la pèrdua del seu nadó, una filla que no assumeix la mort de la seva mare i una treballadora mexicana sense papers en un món que no la vol escoltar, són els trocets de vida triats del director mexicà per exemplificar-nos el fenòmen.

Les diferents històries, inconnexes en un inici, en escenaris contrastats entre sí, són filmades de forma magistral, fent diferents salts en el temps, relligant-nos-les cada cop més fins que formen part d’un sol fil narratiu. És la manera triada per deixar-nos un missatge clar de que la incomunicació és un problema universal, que no fa distincions culturals, socials o intel.lectuals.

Artísticament, cal destacar les interpretacions del Brad Pitt, Rinko Kikuchi (Chieko), i Adriana Barraza (Amelia). De l’actor americà cada cop són menys rares les seves bones interpretacions dramàtiques. Tot i els seus inicis de nen bonic a Thelma & Lousie, treballs com Snatch: cerdos y diamantes, El club de la lucha o la tràgica Seven són memorables i cada cop el trobo millor actor. Adriana Barraza ja apareixia a Amores Perros i també és ideal pel personatge que interpreta, al igual que l’actriu japonesa de qui no en tenia referències, però que també m’ha agradat molt.

La fotografia i els exteriors del film també estan molt ben triats. El contrast entre les històries rodades a l’Atlas més salvatge, les del Mèxic fronterer i les del Tokyo més urbà està molt ben resolt i ajuda a crear aquest clima d’universalitat que es vol expressar.

Què us ha semblat a vosaltres la pel.lícula ? Us va agradar ?