Sense Presses

Feia temps que volia veure aquesta pel.lícula sobre el conflice dels Balcans, però mai trobava el moment de veure-la. Algunes recomanacions d’amics i l’Óscar que va guanyar el 2001 a la millor pel.lícula extrangera, l’avalaven per tenir-la en compte a l’hora de passar una bona estona. No m’ha defraudat gens.

Lluny de l’efectisme d’altres cintes de cinema bèl.lic que ens pretenen explicar les guerres posant-hi molts trets, explosions i canonades, aquí ens trobem amb una narració exhaustiva del conflicte bosni de forma minimalista, utilitzant pocs elements i aprofitant tota la potència dels sentiments i reaccions dels personatges que representen als diferents participants en el problema balcànic.

Dos enemics ferits en una trinxera, al mig dels dos fronts d’on no poden escapar, la integritat d’un sergent de l’UN contraposada amb el cinisme i la manca d’humanitat dels seus superiors i l’inevitable depredadora reportera de la TV assedegada de notícies, són els elements emprats per explicar-nos la situació tant cruel i injusta que visqué el poble bosni.

Tot amanit amb certes dosis d’ironia i humor negre que donen un caire més humà a un film que, certament, no ens deixa precisament una visió optimista de l’espècie humana.

Una bona pel.lícula. Molt recomanable.