Il Gattopardo
25 juny 2007 per Dani Coll
Un gran clàssic.
Només amb la posada en escena pràcticament ens és explicada la història d’una noblesa siciliana ja decadent que ha d’adaptar-se als aconteixements polítics i donar pas així a un altre ordre social. Visconti, en una de les seves millors pel.lícules, fent ús de tota la potència artística del cinema, adapta la novel.la de Lampedusa de forma magistral.
La fotografia, preciosista i amb gran control dels colors tant a interiors com a exteriors, és un dels punts forts del film : el nivell de detall i color dels uniformes i vestits de les dames, el to sempre groguenc i polsegós dels exteriors per transmetre el clima sec de l’illa, l’ús de grans angulars per oferir panoràmiques,…
Les actuacions també són de qualitat. Segurament el millor és el Burt Lancaster -protagonista indiscutible – en una de les millors interpretacions que li podem veure. Amb una interpretació madura, ben caracteritzat i sense sobreinterpretar, aconsegueix fer-nos comprendre la situació de la noblesa davant la nova classe lliberal que s’obre pas.
El joc de mirades de Claudia Cardinale, Alain Delon i Burt Lancaster durant l’escena on la noia li fa un petò al gattopardo a la galta (ple de sensualitat i gens innocent) i el vals d’ambdós durant la festa són de les millors escenes del film.
Algunes de les frases que diu el príncep de Salina al film sintetitzen perfectament l’obra :
“Se vogliamo che tutto rimanga come è, bisogna che tutto cambi”
(Si volem que tot romangui com està, és necessari que tot canviï).
“…E dopo sarà diverso, ma peggiore.”
(.. i serà diferent, però pitjor)
I també, una frase que es féu seva el mateix Luchino Visconti :
“Noi fummo i gattopardi, i leoni, e dopo di noi verranno le jene e gli sciacalli…”
(“Nosaltres hem estat els lleopards, els lleons; després nostre vindran els xacals, les hienes…” (.. i tots, lleopards, xacals i ovelles, seguirem creient que som la sal de la terra”)).
Si l’heu vista : repetiu. Si no, descobriu-la !
