Sense Presses

Un dels grans avantatges de tenir fills és que rellegeixes clàssics que et porten molts anys enrera, quan vas obrir per primer cop aquell llibre que et va meravellar i que ara recuperes amb nostàlgia. Sortosament, al record de la lectura s’hi afegeix també la millora constant que fan les editorials en l’edició de les seves obres, sobretot d’aquelles que són tan estimades com L’Illa del tresor, del R.L. Stevenson.

Quan ja fa un temps, la tieta Sandra va regalar-li a en Nil, el meu fill de 9 anys aquesta edició, tot fullejant-la, ja em vaig adonar de com n’era d’interessant. A la ja apassionant història de pirates, l’Editorial Cruïlla hi ha afegit les fantàstiques il.lustracions en aquarel.la de François Place i tot un seguit d’annotacions, làmines i llegendes sobre el món dels pirates que és molt enriquidor com a document addicional que acompanya a les aventures de Jim, Silver i Flint.

Us deixo alguns exemples d’aquestes annotacions : Sabíeu que la famosa bandera de la calavera i els ossos creuats és anomenada “Jolly Roger” ? i que aquesta també incloïa en moltes ocasions la figura d’un pirata amb un coltell (espasa per l’assalt) en una mà i un rellotge de sorra a l’altra per avisar a l’enemic del poc temps de vida que els restava ?

Que el pirata més famós fou Bartholomew Roberts, anomenat Blackbeard (Barbanegra) i que debia el seu nom a la llarga barba que li cobria tot el pit ? Per reforçar la seva imatge ferotge, s’encenia metxes enceses subjectades al barret i es presentava envoltat de fum.

La beguda més coneguda entre els pirates era el grog : rom barrejat amb aigua calenta i llimona per tal d’alleugerir-ne la seva alcoholicitat, les racions de la qual eren administrades pel capità i sobretot subministrades als pirates abans de l’abordatge.

Les tortugues eren una de les caces més preuades pels pirates. La seva carn els servia per a diversos guisats, però el més important per ells era que podien deixar-la en una girada sobre l’esquena de manera que no es bellugava fins que el cuiner la necessités per cuinar-la per la tripulació. També es cuinaven les anomenades galetes : pa sense llevat cuit dues vegades i que es feia servir per casos en què faltava el menjar degut a que es mantenia molt bé emmagatzemat sense agafar humitat.

Totes aquestes i d’altres anécdotes interessants podeu trobar-les en aquesta edició que, a banda de ser una de les lectures més recomanables, els vostres fills, néts o nebots gaudiran tota la vida d’una joia literària en un dels millors formats que podeu trobar.