Sense Presses

Aquests dies he tornat a veure American Beauty, una d’aquelles pel.lícules que pel fet de tenir un èxit popular important i tocs de comèdia divertits, em passen sense aprofundir-hi massa ni pensar en el que ens volen transmetre.

El millor d’aquest film del Sam Mendes és el guió. El monòleg interior de l’insatisfet Lester Burnham, ens condueix cap a un recorregut pels diferents personatges representants d’una societat americana que és profundament criticada utilitzant un to irònic i sorneguer, però implacable.

El model de vida occidental on l’èxit social i els diners són el més important, és reflectit en l’esposa (Annette Bening) i el seu amant (Peter Gallagher) i també en l’amiga sexy de la filla (Mena Suvari). Són personatges que, s’ajusten a les normes, són considerats “normals”. En contrast, la filla adolescent (Thora Birch) i el seu company (Wes Bentley), són personatges que, precisament per sortir-se de les normes establertes i ésser lliures, són mostrats com extranys i extravagants. Dóna molt a pensar, que el Lester, qui s’adona de la futilitat de la vida que porta i s’allibera de les cadenes, del seu rol preestablert, acaba morint. Si es vol, de forma fortuïta, però paradoxalment a mans d’algú intol.lerant i intransigent com és el seu veí.

En resum, una divertida i irònica reflexió sobre l’escala de valors que governa les nostres vides.

A propòsit d’aquesta pel.lícula, me n’ha vingut al cap també una altra que en el seu moment em va agradar molt : Ordinary People (Gente Corriente, 1980). La primera pel.lícula que dirigia Robert Redford i li va servir per guanyar 4 óscars amb la història del drama que viu una familia americana corrent dels anys vuitanta.

Aquí el to irònic i divertit deixa pas a un to més dramàtic, fins i tot tràgic, però molt interessant. Les tres interpretacions del fill (Timothy Hutton), el pare (Donald Sutherland) i, especialment, la de la mare (Mary Tyler Moore) són genials i ens fan arribar perfectament els diferents sentiments i psicologia dels membres d’aquesta família.

Un bon contrapunt a la bellesa americana.