Seguint amb l’embranzida de cinema oriental que últimament sembla que guia les meves sessions cinematogrà fiques, he vist Ran una de les pel.lÃcules d’Akira Kurosawa que feia temps tenia pendent.
Potser pel fet de conèixer-ne a priori la temà tica (podrÃem dir que es tracta d’un Rei Lear a la japonesa) he trigat a veure’l més del que es mereix aquest drama familiar ple d’ambició, mesquinesa i tradidoria. La tragèdia que viu Hidetora, el vell i feréstec samurai, és la pitjor que podia imaginar per pagar els assassinats i guerres de tota una vida dedicada a sotmetre als senyors dels voltants per regnar hegemònicament. L’instantani menyspreu dels seus fills després de cedir-los el poder i que el porta a l’exili, el converteixen en un miratge, en un espantall (mai millor dit tenint en compte l’excessiu maquillatge de l’actor) del gran senyor que fou antuvi i trist espectador de la batalla fraticida pel poder entre els tres germans.
Si heu vist altres formidables pel.lÃcules de Kurosawa com els Set Samurais, Dersu Uzala o Rashomon (per a mi, la millor de totes), aquest Ran tampoc no us decebrà . Una tragèdia èpica difÃcil d’oblidar.
