Sense Presses

Qui pot dir amb precisió què és i què no és real ?

Què és més important, la veritat absoluta o el concepte o la percepció d’aquesta que en poguem tenir cadascun de nosaltres ?

Són alguns sentiments més certs o menys reals que d’altres ?

El Lars es fa un món a mida. A partir d’un dolor profund, construeix una realitat diferent a la de la resta de gent del seu poble, però no per diferent menys real. La tendra estimació dels seus vilatans, en un principi compassiva, s’anirà transformant en comprensió fins arribar al punt de compartir junts la mateixa realitat i aprendre plegats que la realitat no és un absolut. És tot allò que nosaltres mateixos fem real, allò a què nosaltres donem valor. Tal i com fa Lars amb Bianca.

Totes aquestes preguntes me les he fet veient Lars and the real girl. Una altra d’aquestes pel.lícules indies (o amb aires d’independents) que darrerament sovintegen i que poden agradar més o menys, però que no deixen indiferent ningú.

Ryan Gosling en una molt bona interpretació dóna vida a Lars i, juntament amb Emily Mortimer, Paul Schneider (recordeu els germans rics de Match Point ?) i Patricia Clarkson (no us la perdeu a The Station agent) es completa un equip d’actors que fan una bona feina i ens regalen aquest bonic conte.

No deixeu passar aquesta pel.lícula. És bona, diverteix i fa pensar. Què més es pot demanar ?