Sense Presses

Sempre he valorat la recerca de la llibertat com un dels valors més importants, més genèricament humans i la mancança d’aquesta, del pitjor que es pot arribar a patir.

I de les possibles pèrdues de llibertat, no se me n’acut cap més que sigui més dura que la presó interior a què és sotmès Jean-Dominique, el protagonista de L’escafandra i la papallona (Le scaphandre et le papillon, 2007), una pel.lícula de Julian Schnabel (millor director Cannes 2007).

És esfereïdor veure com Jean-Do descobreix un dia, en despertar-se, el que li ha passat i com haurà de viure a partir d’ara. Els alts i baixos que haurà de passar durant el procés de mentalització per assumir la seva nova condició i el seu esperit de lluita i superació, ens demostren que la vida és tan bonica i tan preuada que, fins i tot en els moments més adversos, som capaços de superar-los i aferrar-nos-hi amb la nostra imaginació i intel.ligència, encara que sigui únicament amb l’ajut d’una sola parpella.

Una suggerent, tendra i sincera visió d’un home físicament engabiat dins el seu propi cos però que aconsegueix mantenir la seva ànima lliure amb les ales de la seva imaginació.

Molt recomanable.