Sense Presses

No m’agrada gens anar a veure cinema-crispeta i, quan el meu fill Nil em va dir que em duia a veure l’últim Batman, em vaig preparar per una tarda de trets, cops i explosions amenitzada amb el rosec del pati de butaques.

Però em vaig equivocar totalment. El cavaller obscur, el nou Batman de Christopher Nolan (el recordareu per la innovadora Memento) és sensacional.

Té un ritme trepidant i sostingut durant tot el metratge (que es podria haver escurçat almenys 20min) i aconsegueix mantenir l’interès fins al final. A l’acció, farcida d’efectes especials que són inherents al gènere, Nolan hi afegeix un caire dramàtic i sociològic que dóna profunditat i sentit a la història, aconseguint una certa coherència i explicació del comportament dels personatges. Són especialment interessants els diàlegs entre Joker i Batman, on es dóna la visió dualista d’un bé i un mal que es necessiten. En paraules de Joker : “…jo no et vull matar Batman, et necessito per jugar i passar-m’ho bé. Ets el meu complement.”. És precisament aquest Joker, el malaurat Heath Ledger (el cowboy ros de Brokeback Mountain), qui aconsegueix la millor interpretació, aprofitant un paper que sempre dóna molt de joc.

Un bon film que val la pena anar a veure : cinema d’acció que compleix perfectament amb la seva funció d’entretenir i alhora interessar.

Ah, i si us plau, mengeu-vos les crispetes a casa.