L'última nota
8 setembre 2008 per Dani Coll
Sempre he sentit admiració pels músics. Saber tocar un instrument és un exercici de superació personal constant que només s’aconsegueix amb gran força de voluntat talent i constà ncia que trobo encomiables.
És per això que pel.lÃcules com Quatre minuts, El silenci abans de Bach i aquesta : L’última nota (La tourneuse de pages, 2006) que em va recomanar ja fa uns mesos en Josep Duran, m’atreuen especialment.
La fredor de la jove i calculadora protagonista és esfereidora. El fruit de la frustació per la incapacitat d’acceptar els seus errors i febleses, la portarà a uns actes que el mateix Dumas hauria trobat encertats pel seu Comte de Montecristo.
Un bon film francès on es diuen moltes coses amb només mirades i gestos. Subtil i recomanable.
