El bosc del dol
18 octubre 2008 per Dani Coll
Estareu d’acord en què viatjar és de les coses més profitoses que es pot fer per conèixer món i créixer com a persona però, tal i com parlà vem avui amb en Quim, un bon amic, el cinema pot ser tant o més enriquidor.
Fa uns dies, comentava Coses que perderem amb el foc, una pel.lÃcula de Susanne Bier sobre la pèrdua d’un ésser estimat i la dificultat que tenim les persones per superar el dol. Doncs bé, avui he vist El bosc del dol, un film de la japonesa Naomi Kawase, on es tracta també el mateix tema però aquest cop vist des d’una òptica oriental, molt diferent de la manera de veure-ho a la nostra cultura.
Kawase, tracta el tema del dol d’una forma minimalista i simbòlica. Amb una gran sensibilitat, el bosc se’ns ofereix com el sÃmbol reconciliador, balsà mic que permetrà el viatge interior de dues persones en moments diferents a les seves vides, però ambdues cercant una resposta, un descans per a les seves à nimes.
Una bonica i molt emotiva pel.lÃcula que només se li pot retreure que sigui en alguns moments excessivament lenta.
