Cremar després de llegir
26 octubre 2008 per Dani Coll
M’agrada la forma que tenen els Coen d’explicar històries.
Tenen el que jo en diria un sentit de l’humor social : un humor negre però que es sustenta en la quotidianitat, en uns personatges que sempre se’ns mostren realistes, tal i com són, cercant sempre el retrat del personatge pels seus actes i forma de relacionar-se més que no pas pel que diuen. Molt sovint, també aprofiten aquesta forma de narració per retratar la societat i denunciar-ne les seves febleses.
A Burn after reading, en més clau de comèdia que mai, novament hi trobem aquest humor social. Ens expliquen una divertida història que reflecteix la complexitat que té el nostre món. Un món on tot està tan globalitzat, relacionat que qualsevol situació o anècdota, per petita que sigui, pot provocar un allau de conseqüències insospitades i alhora absurdes.
Al repartiment hi trobem un casting de luxe. A la ja habitual Francis McDormand (esposa d’un dels germans), hi trobem uns molt correctes George Clooney i Brad Pitt i un sensacional John Malkovich, a qui els papers d’home emprenyat, histriònic li van sempre molt bé.
Una bona peli. Molt recomanable. Però encara em segueixo quedant amb Fargo.
