Sense Presses

Sovint les grans preguntes, els problemes o conflictes més complexos i difícils de resoldre, semblen tenir les respostes més senzilles i simples.

A La visita de la banda (The Band’s visit, 2007), el primer llargmetratge de l’israelià Eran Kolirin, la música, els sentiments més íntims i la capacitat de riure’ns de nosaltres mateixos, semblen eines més poderoses per resoldre les nostres diferències que no pas les encarcarades negociacions polítiques, massa vegades infructuoses.

La ridícula formalitat d’una banda militar perduda al mig del desert és una bonica metàfora sobre les posicions enfrontades al conflicte israeliano-palestí. Davant l’adversitat, les diferents cultures demostrem que som capaços d’entendre’ns, d’escoltar-nos. A partir de compartir les nostres mancances i preocupacions més íntimes, som capaços d’arribar a comprendre millor les opinions més allunyades de les nostres.

Sembla com si, la tan esmentada globalització, a banda de convertir-nos en un mercat comercial unificat, també aporti acostament entre els pobles.

Una interessant visió d’un director novell israelià molt lligat a la cultura àrab. Val la pena que la veieu. On s’ha projectat, ha agradat molt.