Terra d'Ã ngels
8 abril 2009 per Dani Coll
Algunes vegades, no massa sovint, però sà de tant en tant, t’arriba a les mans una d’aquelles pel.lÃcules que tenen tanta força que són capaces de fer-te canviar l’estat d’à nim. Per negatiu i baix que estiguis, aconsegueix fer-te sentir positiu, optimista i creure profundament en les persones i l’alegria de viure.
És el cas d’aquesta pel.lÃcula sueca de l’any 2004, Terra d’à ngels (As it is in heaven), candidata als Óscars del 2005. Fruit d’un director, Kay Pollack, qui feia més de 15 anys que no dirigia, precisament per raons vitals, m’aventuraria a dir que es retrobava a si mateix amb aquest film.
El resultat és aquest mosaic de vides i personatges que, al voltant d’un cor d’església, com si d’una terà pia vital col.lectiva es tractés, aconsegueixen alliberar-se de les seves pors i ressentiments. A mida que la història avança, cadascú a la seva manera, s’anirà sincerant amb els altres, aconseguint aixà obrir el seu cor i comprendre’s a si mateix millor.
Una història tendra i profundament humana que us asseguro no us deixarà indiferents i, qui sap, potser vosaltres també aconseguireu veure-li les ales a algú després de veure-la, si més no (i crec que és un dels objectius del film), val la pena intentar-ho.
