Sense Presses

Algunes cicatrius són tan profundes que no desapareixen mai. Hi són per recordar-nos el dolor instantani que ens provocà aquell tall o aquella caiguda quan érem petits i que ara ja hem oblidat. D’altres, les que tenim a l’ànima, també hi queden per sempre i el seu dolor segurament no serà tant efímer ni senzill d’oblidar.

Guillermo Arriaga, reconegut guionista i famós per signar diferents treballs conjunts amb el també mexicà Alejandro Iñárritu (Amores perros, 21 gramos, Babel), fa un pas més i passa del paper a posar-se també darrera les càmares presentant Lluny de la terra cremada (The burning plain, 2008).

La cada cop més convincent i esplèndida Charlize Theron (Monster, A la vall d’Elah) i la incombustible Kim Bassinger, reconvertida amb èxit a actriu dramàtica, s’encarreguen de donar vida a una mare i una filla que comparteixen unes cicatrius molt profundes, tan al pit i canell com al fons dels seus cors.

Com és habitual als guions d’Arriaga, el guió és novament com un cordill : les diferents situacions i personatges explicats saltant endavant i enrera en el temps, acaben composant els diferents fils que el formen, fugint així de la linealitat a l’hora d’explicar la història i fent-la més atractiva a l’espectador.

Una molt bona pel.lícula plena de matisos i sentiments que de segur us agradarà. No la deixeu escapar !