El visitant
3 juliol 2009 per Dani Coll
Podem atrevir-nos a dir amb tota seguretat qui té dret i qui no en té de viure en un lloc ? Si fossim el màxim responsable d’immigració del nostre país, creieu que seria fàcil (i sobretot just) trobar un criteri pel qual es pogués determinar inequívocament si una persona mereix o no treballar i fer la seva vida entre nosaltres ? Pensant-ho millor, per molt grans que siguin les nostres pors, creieu que és just decidir sobre on pot i on no pot viure la gent ? No són pas preguntes senzilles i em sembla que tampoc ho deuen ser les seves respostes.
El visitant (The Visitor, 2007), el director de Vies creuades (The Station Agent), Tom McCarthy, ens explica la situació que viu un professor universitari qui malgrat haver viscut anys de frustació i amargor personal no ha perdut la seva humanitat, es retroba a sí mateix descobrint un món que fins llavors havia ignorat i adonant-se de com d’injustes poden ser les lleis amb aquells qui s’han vist forçats a marxar de la seva terra per viure a d’altres indrets.
Artísticament, el millor del film és Richard Jenkins (Cremar després de llegir, Hannah i les seves germanes, Alguna cosa passa amb Mar). Aquí és el protagonista indiscutible, peró la seva carrera ha estat la d’aquells actors secundaris que (una mica com passa aquí amb el seu personatge) semblen transparents, poc rellevants però que són importants per donar profunditat a les pel.lícules on participen. La seva és una interpretació fantàstica. Plena de silencis que parlen sols, mirades, gestos, el seu caminar derrotat, la seva senzillesa d’expressió que transmet alhora comprensió i generositat sense necessitat d’explicar-nos què pensa realment, una meravella d’actuació.
Un altre film que val la pena i que ens ajuda a pensar.
