Lluny dels samurais, geishes i kimonos que sovintegen els films orientals, els passats Óscars deixaven a tothom amb un pam de nas premiant la japonesa Comiats (Departures, 2008) com a millor film estranger, oblidant les candidates favorites com La classe o Vals amb Bashir.
I és que aquesta pel.lÃcula, tot i tractar un tema poc donat a la rauxa com és el dels difunts, captiva per la sensibilitat i tocs d’humor del seu guió i per l’expressivitat d’uns actors que saben transmetre sense paraules un munt de sentiments i emocions a l’espectador.
El film és també un clar exemple de la dualitat entre tradició i modernitat que sempre m’ha semblat una marca diferenciadora del paÃs nipó. Aquest fet també dóna profunditat al guió, fent-lo més actractiu i donant lloc a situacions de sentiments i creences contraposades entre els diferents personatges.
A tall de curiositat, donat que el protagonista toca el violoncel, en algunes escenes es pot veure discs de música clà ssica i d’aquest instrument, llegint-se clarament com a autor d’alguns d’ells a un tal Pablo Casals (llà stima ! com diria aquell, es diu Pau aquà i a la Xina Popular !).
Val la pena veure-la. Un bon film.
