Sense Presses

Vals amb Bashir (Waltz with Bashir, 2008) és una d’aquelles interessants obres que saben incorporar llenguatges ja coneguts, com el cinema d’animació, a d’altres àmbits com el cinema documental per aconseguir així sorprendre i captar l’atenció de l’espectador.

Premiada arreu on ha estat projectada, als Globus d’Or del 2009, presentada a Cannes amb èxit i nominada als Óscars a l’apartat de millor pel.lícula estrangera, sobta per la seva cruesa i la barreja de surrealisme i realitat estructurat tot en un format de documental, on les entrevistes entre el personatge principal, Ari Folman (director del film), i els diferents protagonistes dels conflictes durant la guerra al Líban del 1982 i la tràgica massacre de Sabra i Xatila, es van succeint i conformant el contingut de la cinta.

Des de les primeres imatges, amb uns gossos esfereïdors corrents per la ciutat (magnífic pròleg, i m’atreviria a dir, síntesi del film), amb una banda sonora impactant, fins a les darreres (aquestes reals, extretes del reportatge de la BBC quan va cobrir el drama de Sabra i Xatila), et sents terriblement esporuguit , clavat a la butaca, vivint els efectes terribles i devastadors que produeixen els conflictes armats allà on es produeixin i les seqüel.les en les ments dels seus supervivents.

Una pel.lícula magnífica per la necessària funció de document de denúncia dels fets, i pel seu llenguatge cinematogràfic excel.lent. No us la perdeu.