Sense Presses

Aquest mes de novembre, el gran Billy Wilder torna a ser entre nosaltres. Almenys durant les 7 setmanes que el Cicle de la Filmoteca de Catalunya li dedicarà, projectant la majoria de les seves pel.lícules en V.O. (veure programació) al Cinema Truffaut de Girona.

Una bona oportunitat per tornar a gaudir de les genials Perdició (Double Indemnity, 1944), Ningú no és perfecte (Some like it hot, 1959), L’apartament (The apartment, 1960) o El crepuscle dels déus (Sunset Boulevard, 1950). I és que no sé si n’hi ha per tant com suggeria Fernando Trueba (“I don’t believe in God. I believe in Billy Wilder”), però certament és un dels grans guionistes i directors (sí, per mi, en aquest ordre) que ha tingut el cinema.

Precisament aquests dies també es recorda que ja fa 10 anys ens va deixar Stanley Kubrick, arquetip de la recerca de la perfecció visual i capaç d’atrevir-se amb tots els gèneres. Autor d’escenes inoblidables a films com La jaqueta metàl.lica, (Full metal jacket, 1987), Barry Lindon (1975), Lolita (1962) o 2001 (1968), aquest mes és rememorat a les pantalles amb un dels seus films més controvertits : La taronja mecànica (A clockwork orange, 1971), un film difícil de digerir, on la violència física, mental i governamental s’entrellacen.

I per acabar-ho d’arrodonir, també fa 25 anys que ens va deixar François Truffaut. El fill pròdig de la nouvelle vague qui, amb una àmplia majoria de defensors però amb també alguns detractors del seu cinema, va remoure la conceptualitat del cinema amb films com Els quatre cents cops (Les quatre centes coups, 1959) o Jules et Jim (1962) entre d’altres.

Ja ho veieu : un gran mes per gaudir a les pantalles !