Sense Presses

És curiós com, a vegades, no haver vist en el seu moment un film – com és el meu cas amb L’intercanvi (Changeling, 2008) de Clint Eastwood – fa que més tard, pels capricis de l’atzar, el mateix film pugui prendre unes dimensions diferents.

En aquests dies de crisi econòmica, de corrupció política i reiteratius casos de violència de gènere, una pel.lícula narrada durant els anys de la gran depressió americana i basada en un fet real que posà de manifest la corrupció d’un sistema policial i polític, no sembla tant llunyana als nostres temps. I és que passen els anys, però els problemes i errades humanes sembla que sempre es vagin repetint.

Clint Eastwood, fidel a un cinema de tall clàssic on sempre té un paper central la història i el guió i on la crítica social cada cop hi té més cabuda, aconsegueix explicar-nos la increïble i injusta història de Christin Collins i el seu fill d’una manera fidel i tendra alhora que actractiva i esperançadora.

En mans del ja llegendari director, Angelina Jolie es transforma. Aprofitant els seus meravellosos ulls i els llavis més bonics del cinema actual, aconsegueix fer desaparèixer tot rastre frívol que pogués encara tenir la seva imatge per aconseguir transmetre un munt de sentiments, d’actriu amb majúscules. Acompanyada pel consagrat John Malkovich en un paper – com en ell és habitual – molt convincent, d’un vestuari, posada en escena i banda sonora perfectes, l’actriu americana marca un punt d’inflexió clar en la seva carrera que promet ser força més interessant que el que li havíem vist fins ara.

Una gran pel.lícula que sortosament no he deixat escapar. Recomanable 100%.

+Info : Entrevista Angelina Jolie Changeling & working with Clint Eastwood.