Sense Presses

Pel.lícules com Fa molt temps que t’estimo (Il y a longtemps que je t’aime, 2008) són necessàries per recordar-nos que febles i fràgils som els homes davant el dolor, però també que per profund que aquest sigui, som capaços d’arribar a superar-lo i amb esforç autoreconstruir-nos.

El director francès, Philippe Claudel, més conegut a Fança com a novel·lista i professor universitari dedicat a temes antropològics i literaris, en aquest seu primer film és capaç de transmetre amb una gran sensibilitat la terrible experiència d’una dona que després de passar-se quinze anys a la presó, haurà de continuar lluitant ara en llibertat per ser admesa per la seva germana i per la societat. Una història commovedora. Amb presons de reixes i presons interiors només superables amb el pas del temps i l’esperit de supervivència inherent als homes.

L’actriu Kristin Scott Thomas, coneguda pel gran públic pel seu paper a El pacient anglès, ens ofereix una interpretació rodona, esplèndida. Amb els seus bonics i tristos ulls, els seus silencis i gestos ens ajuden a comprendre l’interior turmentat d’una mare i dona que ha hagut de sofrir el rebuig social de tothom, fins i tot dels seus pares. La seva germana, interpretada per Elsa Zylberstein (a qui coneixem poc al nostre país, però que a França si té un cert renom), esdevindrà el seu punt de partida, després de 15 anys d’absència, per iniciar el seu retrobament i alliberament interior.

Un magnífic film francès que tracta un tema difícil, que aconsegueix remoure consciències i fer-nos pensar.