Ja feia massa temps que anava deixant injustament Ordet, la pel.lÃcula més important del mÃtic director danès Carl Theodor Dreyer, al calaix de les obres mestres pendents de veure, però aquest cap de setmana, finalment he pogut fer-me el regal del seu visionat.
Tota la pel.lÃcula evoca a una obra d’art, com si es tractés d’una pintura o un retrat costumista fet per un artista que vol detallar fins el més petit detall d’una societat puritana i mÃstica. Un món que, tot i camperol i mundà , regeix la seva vida amb uns principis sotmesos per les més fervents creences religioses. Â
L’austeritat, la subtilesa i profunditat amb què s’explica el debat entre la fe i la raó – tema central al film – per mitjà d’unes imatges totalment centrades en l’expressivitat dels personatges, el misticisme que destil.la fins a la culminant escena final, tot és detallat de forma precisa i amb una sensibilitat que commou.
Un cinema diferent, gens convencional i que realment val la pena recupereu.
