Sense Presses

No fa falta dur ulleres si un hi veu bé però, en tot cas, si n’hem de dur, posem-nos les nostres.

Les conseqüències de la nova Llei del Cinema de la Generalitat de Catalunya penso que poden ser molt beneficioses pel cinema, i no pas per la majoria de raons o objectius que he anat llegint a diversos mitjans.

Tot i que hauria de ser normal i lògic que si es té cinema doblat, l’espectador el vulgui veure en la seva llengua materna i el govern faci accions en aquest sentit per vetllar per aquest fet, no em sembla aquesta la millor raó per donar suport a aquesta Llei. En la meva opinió, el millor que ens pot portar aquest nou escenari és l’empenta que rebrà el cinema en VO subtitulat (en català o no), el qual tindrà ara una raó més per proliferar en major percentatge a les nostres sales. La negativa per raons econòmiques que ja han anunciat algunes multinacionals del cinema de no doblar en català els seus productes, lluny d’afectar-nos, contribuirà a projectar més títols en VOSCat i ens ajudarà a tots plegats a comprendre que fer el petit esforç dels subtítols té el premi de captar plenament allò que l’autor original volia expressar.

Una raó penso ben objectiva per apagar, d’una banda els arguments dels incendiaris nacionalistes i de l’altra els temors comercials multinacionals, tot dient-los que “si non é vero, é ben trobato” i que vagin preparant-se per tal que (també a les sales) tothom pugui triar la llengua en què vol escoltar/veure el film, que facin una comanda d’ulleres de diferents mides i colors. 

+ enllaços i opinions :
El cinema no és només doblatge. El Punt. Àngel Quintana.
Versió original a pèl ?  El Punt. Xavier Roca.
Roures critica les ‘majors’. El Punt.