Sense Presses

De tant en tant, veure pel.lícules interessants i complexes com La qüestió humana (Nicolas Klotz, 2007) fan que hom es plantegi moltes preguntes existencials que d’altra manera quedarien ocultes per la quotidianitat que se’ns menja la vida.

Aquest darrer film de la trilogia del francès Nicolas Klotz, és més una reflexió social en clau de cinema que no pas una mostra artística del gènere. Klotz i la seva guionista Elisabeth Percival exposen la seva particular opinió sobre la nostra societat.

Una visió d’una societat capitalista que ha esdevingut un monstre terrible, que ho embolcalla tot, ho uniformitza tot amb l’ús del llenguatge fred i calculador de les empreses únicament basat en els resultats, en el rendiment. El progrés tecnològic cada cop ens fa ser més productius i esdevé la principal eina deshumanitzadora, generant, amb la seva eficiència, més excedents humans, innecessaris i que són inexorablement separats i aïllats del sistema.

En paraules seves, una maledicció que estem patint i que prové probablement de fa més de 100 anys, als inicis de la revolució industrial, la qual ha provocat fenòmens identificables com el feixisme, nazisme, stalinisme o comunisme, però que consideren avui encara és present, prenent una forma diferent, més extesa, sense concretar a cap país ni ideologia concreta, globalitzada.

Tot plegat, estem davant d’un film complexe que vol parlar de tot això. Ho fa per mitjà de l’exemple d’un director de recursos humans acostumat a avaluar les persones i posar en marxa expedients de regulació de treball. Es converteix en un particular demiurg, decidint els criteris pels quals avaluar quines persones són aptes i quines són sobrants en l’empresa, però la seva feina li farà descobrir fets succeïts durant l’època nazi i com aquests han condicionat les vides posteriors d’aquells qui les van viure.

Us recomano veure aquesta pel·lícula, això sí, tingueu en compte que la seva intenció no és entretenir : més aviat és per fer-nos reflexionar sobre nosaltres mateixos i la societat en què vivim.