Després de l’ensopegada de la Llei Sinde sobre les descàrregues il·legals, de les filtracions de WikiLeaks i de les represàlies dels poders internàutics, el món de la Xarxa està revoltat en peu de guerra.
Per més que hi penso no puc arribar a expressar una opinió concreta i que em convenci. Suposo que és normal, és un tema complex i gens fàcil de solventar: per una part ens hi juguem la qualitat de la nostra cultura present i futura i per l’altra, la llibertat de poder navegar per la web sense jutges ni regulacions. Sempre he pensat que els drets que hom exigeix han d’acabar allà on comencen els dels altres, però en aquest cas és difícil traçar-ne els límits. Per tant, l’única resposta que em veig en cor de donar davant quina és la meva opinió és : No ho sé.
El que sí tinc són moltes preguntes :
1. És sostenible la comercialització de productures culturals (cinema, música, literatura,…) quan cada cop les vendes són menors per causa de les descàrregues il·legals ? Que els creadors no es puguin dedicar exclusivament a la producció de la seva obra, repercutirà en la qualitat d’allò que creen ? Què li passarà a la nostra cultura, volem que se centri únicament en produccions massives ja que les minoratàries no seran rendibles ?
2. És just que existeixin organitzacions com les SGAE que s’extralimiten en les seves funcions reguladores amb objectius clarament recaptatoris ?
3. Es pot tol·lerar que hi hagi pàgines web que s’aprofitin de la llibertat de continguts que ofereix la Xarxa per publicar enllaços o còpies il.legals en benefici propi ? És això excusable si no hi ha una intenció lucrativa i es tracta únicament de compartir-ho amb altres ususaris ?
4. No hauria de ser també exigible que la indústria posi preus raonables als productes culturals ? És lògic que un llibre digital valgui únicament un 20% menys que la seva versió impresa i que no es pugui compartir lliurament amb qui es vulgui ? Trobem correcte que de les vendes d’una obra literària només el 10% arribi al creador i la resta se la quedi tot el sistema de distribució i comercialització ?
5. Parlant de negocis, no hauria de ser també raonable que si no s’assoleixen les vendes desitjades, sigui el propi teixit empresarial qui cerqui noves fòrmules de comercialització (baixar preus, crear clubs amb quota o tarifa plana dels seus productes, promocionar descàrregues legals…) com fan o han hagut de fer altres sectors empresarials ?
Ja ho veieu, tot un garbuix de preguntes i ben poques respostes…
L’única cosa que sí tinc clara és que la Xarxa ja no hi ha qui l’aturi i que ens haurem d’anar acostumant als efectes (no sempre bons) d’allò que anomenem globalització i societat digital.
I vosaltres, com ho veieu ?
+Opinions:
Entrevista a Ángeles González-Sinde
Blog Nacho Vigalondo
Diari El País : Piratería en Internet
El SindeGate
