Sense Presses

Escoltant el consell dels amics, sovint veus pel·lícules ben interessants que d’altre manera no t’hauries aturat a visionar. Gràcies Miquel. 

Quadrophenia (1979) és un film basat en l’òpera rock homònima dels The Who, conegut grup de música icona del moviment mod i que retrata fidelment una època durant els anys 60 en què els moviments juvenils com els mods i els rockers constituien molt més que un grup de joves amb unes tendències musicals determinades. Es tractava de tota una filosofia, de tota una manera diferent d’entendre la vida en contraposició o com a protesta dels cànons establerts. Així, els mods, eren coneguts pel seu gust per la moda, els vestits elegants italians, les seves inseparables Lambretta o Vespa plenes de retrovisors i per la seva adicció a les amfetamines com a mecanisme d’escapisme social. Amants del modern jazz i dels ritmes musicals negres nordamericans, tenien en grups com The Who, The Yardbirds i The Animals els seus referents. Odiaven a mort els anomenats rockers, fàcilment identificables per vestir de cuir negre, conduir les seves motos més potents i no tant glamouroses i seguir el corrent rock dels anys 50.

A banda de ser un magnífic document d’una època, la pel·lícula compta una bona interpretació del seu personatge principal Phil Daniels – només amb la seva aparença, ja esdevé un retrat perfecte d’un mod – i de l’aparició de Sting, interpretant un mod idolatrat entre els mods, amant d’una música ben diferent a la de The Police de llavors.

Interessant film per veure com canvien les coses al llarg de la història. Com d’aquella època d’ideals musicals, de valors contraposats defensats de forma tant romàntica hem anat derivant cap a un esquema musical ben diferent on la música continua exercint la seva funció catalitzadora dels sentiments dels més joves, però que (per sort o per desgràcia, depèn de com es miri) es queda aquí, dins l’MP3.