Sense Presses

Si vas al cinema a veure una pel·lícula d’Abbas Kiarostami i la protagonista és Juliette Binoche ja saps que el que veuràs no serà res trivial, ni simple, ni superficial. I és que el cineasta iranià i l’actriu francesa tenen una fama (merescuda) de sempre treballar cercant l’essència, l’ànima d’allò que volen explicar i això – sí, teniu raó – porta habitualment a films complexos, difícils d’interpretar o digerir però nogensmenys interessants i captivadors.

A Còpia certificada (2010), Kiorastami ens ofereix una història que sota la pregunta de què és una còpia i què és un original en el món de l’art ens permet traslladar-ho a la filosofia, a la vida, a la relació de parella d’un escriptor de caràcter marcadament racional i d’una dona passional que prefereix deixar que els seus sentiments cavalquin lliures malgrat la vulnerabilitat emocional que comporta.

Si veieu la pel·lícula i la comenteu amb amics vostres, us asseguro que serà difícil que us poseu completament d’acord al voltant d’allò que vol transmetre. I és que les seves possibles interpretacions són múltiples, tantes com persones (seguint amb la metàfora de la pel·lícula) tantes com possibles còpies admeti l’original. Precisament aquest fet és per a mi el més interessant del film : aquesta eterna cerca que fem els homes i dones per trobar l’autenticitat, l’originalitat de tot allò que estimem, la veritat, l’ideal. Kiarostami ens fa reflexionar sobre si realment existeix l’ideal, fent-nos adonar que la importància de totes les còpies que hi ha al món de la Mona Lisa no són menys importants que la mateixa pintura del Louvre. Més encara: No és també la pintura de Da Vinci una còpia, una forma d’expressar el somriure de La Giaconda ? Fins i tot, què ens impedeix pensar que no fou potser també la mateixa expressió de la noia mentre posava un gest copiat d’algú altre ? En definitiva, el que sembla que ens proposa el director és que la importància d’una obra d’art, de l’amor no radica únicament en la seva creació, la seva originalitat sinó sobretot en els sentiments que n’extreu aquell qui la contempla o la viu.

Un film d’aquells que cal degustar més d’un cop per captar-ne tots els detalls i molt recomanable si teniu la suficient paciència per captar-ne tots els seus detalls.