Sense Presses

Deliciosa com un pastisset de crema, tendra com la pell d’un nadó , suau com acariciar les plomes del llom d’un ocell i, sobretot, sincera com el somriure d’un nen que descobreix la vida, és aquest Conte d’estiu (SztuczKi, 2009) del polonès Andrzej Jakimowski, representant de Polònia als Óscars de 2009 i guanyadora de diversos premis a Polònia, Tokyo i Venècia.

Una pel·lícula a ritme tranquil, que es recrea en els silencis i en els detalls quotidians de la vida d’un nen de 6 anys i la seva germana de 17 en un poble treballador qualsevol de la Polònia actual, encara amb reminiscències de l’anterior règim però amb una clara intenció de tirar endavant.

Sols amb la seva mare i cercant un pare que els va deixar anys enrera, Jakimowski ens proposa una petita història sobre aquests personatges durant un estiu on Stefek (el nen) s’adonarà de com l’atzar arriba a condicionar les nostres vides, com fins el més petit detall pot generar el gir més inesperat i també com intentar controlar-lo a consciència és inútil.

Aquest segon film del director polonès, no es pot dir que sigui una obra mestra, però sí que destil·la frescor i una manera diferent de veure les coses. Una mirada serena i sincera que es reflecteix en els plans curts dels personatges, en els travellings per un paisatge urbà amb la pobresa del qui té poc per viure, però també amb la dignitat del qui no li manca de res essencial i en centrar-se en petits detalls que funcionen com a símbols o leit-motivs del que ens preten explicar.

Amb un repartiment no professional, amb Stefek (Damian Ul) com Elka (Ewelina Walendziak), la seva germana (tots dos amb unes fesonomies molt cinematogràfiques) aconsegueix unes interpretacions interessants i creïbles que, conjuntament amb la fotografia ben resolta i la banda sonora minimalista, donen al film un aire que et captiva fins el final.

Tot i que en alguns moments el ritme és una mica lent, és molt recomanable veure-la per aquells qui gaudiu de pel·lícules que mostren mons diferents als que estem acostumats però amb realitats universals.