Sense Presses

Poques pel·lícules aconsegueixen unir sensibilitat, acció i violència sense caure en excessives concessions a cap d’aquests conceptes, però Drive (2011, Nicolas Winding) ho aconsegueix i va més enllà convertint-se possiblement en poc temps en un referent, en un film de culte.

La mateixa obertura del film, amb un skyline de Los Angeles de nit i una banda sonora molt evocadora, sembla transportar-nos al món present que el mateix Riddley Scott ens havia previst a Blade Runner. I és que igual com passava a la llegendària pel·licula dels replicants, aquí ens trobem també amb un home marcat pel seu passat. Fred i calculador alhora que profundament sensible i humà. Darrera el seu volant, cerca redimir-se d’un passat que endevinem fosc i tenebrós. Només la tendresa d’Irene i el seu fill representen per ell un fil d’esperança, una oportunitat de trobar alguna cosa per la qual valgui la pena viure. Però, indefugiblement, malgrat les bones intencions, l’escorpí que du estampat a les seves espatlles li recordarà que és atrapat dins la seva naturalesa dura i verinosa.

 

Ryan Gosling i Carey Mulligan ens ofereixen unes interpretacions realment bones. Amb la seva actuació donen un sentit complet i profund als seus personatges immersos en escenes de gran sensibilitat i càrrega emocional, però també de violència extrema que us faran arrapar-vos a la butaca. La fotografia del film, sobretot quan és de nit conduint, crea un clima de cinema negre modern que és també un dels punts a destacar. Un gran film d’aquest director l danès Nicolas Winding Refn, poc conegut però que ja ha recollit un BAFTA i l’ós d’or a Cannes pel seu impecable treball. 

No us perdeu de cap manera aquesta pel·lícula. Una de les millors del passat 2011.