Sense Presses

Res no creix allà on s’ha abonat amb mentides, encara que aquestes siguin inevitables i humanament comprensibles.

Amb Nader i Simin : Una separació (2011, Asghar Farhadi), el director iranià guanyava el passat Festival de Berlin amb aquesta commovedora pel·lícula. Un mosaic de relacions humanes explicat amb gran subtilesa, utilitzant una fotografia simplista però efectiva i, sobretot, dirigint magistralment els actors per aconseguir-ne una interpretació memorable, especialment de la parella protagonista (Ós de plata per a tots dos).

Un film ple de veritats i mentides. Les veritats o realitats de la societat en què viuen dues famílies a l’Iran actual on la religió, el tradicionalisme i el encara trist paper que juga la dona ho governa tot. Les mentides fruit de la por a l’exclusió social, a aquest aparell polític i religiós que tot ho controla, tot ho avalua i jutja. I enmig de tot, el dolor callat d’unes dones capaces de suportar-ho tot per amor, uns homes ferms i íntegres que avantposen l’herència discriminatòria a la seva estimació i unes nenes innocents que en silenci esdevenen les principals víctimes de la situació.

Una gran pel·lícula. Molt humana i plena de sentiments complexes explicats d’una forma delicada i intel·ligent. Sense caure en els tòpics i tampoc entrar en la fàcil crítica social, ofereix una mirada serena de la societat iraniana tot i explicant-nos una història particular de dues famílies. Exquisida.

No us la perdeu !