Sense Presses

Quan veus una pel·lícula de Ken Loach ja saps que el rerafons social  hi serà ben present. La classe treballadora anglesa, els problemes i les manques d’oportunitats dels joves a barris deprimits i la denúncia de l’establishment que ho provoca són una constant al seu cinema. Per això, a vegades, injustament, l’espectador pot defugir gaudir de les seves històries pel temor que li deixi un regust amargant. Per sort, als darrers anys, el director anglès ha sabut aportar als seus projectes un altre component genuinament britànic : l’humor.

La part dels àngels, The angel’s share (2012, Premi del Jurat al Festival de Cannes) és un exemple d’aquesta alenada d’aire fresc a les seves pel·lícules : Glasgow. Quatre joves al llindar de la delinqüència. Un educador social. Les Highlands escoceses i el whisky. Una bonica i humana història que ens recorda que sempre hi ha temps per una segona oportunitat i que tothom, fins i tot el més desarrelat, es mereix tastar una copa del millor whisky.