Sense Presses

No hi ha mentida més gran que la veritat mal entesa (William James).

Aquest podria ser un punt de partida per interpretar aquesta interessant La noia del tren (La fille du RER, 2009) d’André Téchiné.  Una història fictícia, però basada en fets reals, que el mateix director francès va escriure arran d’uns fets succeïts a França durant el 2004 i que van afectar al mateix Chirac, és la seva manera d’expressar el seu punt de vista respecte les mentides i demagògies que sovint expressen els mitjans de comunicació respecte els problemes socials i de convivència. Téchiné ens mostra com una mentida o una veritat dita a mitges pot constituir un greu problema de gran magnitud social i no només per la mateixa maldat de la mentida, sino per les ganes de creure-se-la dels mecanismes de poder. Citant a un altre (sinistre) polític, Joseph Goebbels, una mentida repetida mil cops es converteix en una veritat.

A banda de les seves possibles intrepretacions, el film és molt ben realitzat. Amb un intel.·ligent ritme narratiu, unes intrepretacions molt aconseguides d’Émilie Dequenne (Rosetta, El pacte dels llops), Catherine Deneuve i Michel Blanc, i uns plans i fotografia atractives, aconsegueix captivar i exposar fets més que no pas jutjar-los, fugint de voluntats alliçonadores i deixant a l’espectador que es formi lliurament la seva opinió.

Una bona pel·lícula que us recomano recupereu si la vau deixar escapar durant aquest 2010.