Sense Presses

No sóc gens aficionat a las sèries. Les trobo massa estudiades per provocar addicció, sovint efectistes i sensacionalistes i amb una tendència a exagerar fins a la caricatura els personatges que hi apareixen per fer el producte ben fàcil i ràpid de digerir.

Però, a vegades, n’hi ha alguna que si tens la imprudència o, com és aquest cas, la sort de tenir un amic amb criteri que te la recomana, cau a les teves mans una joia com Forbrydelsen (2007) , una sèrie danesa per a la TV que ha triomfat allà on s’ha emès (el seu remake americà, The Killing, és actualment en antena a La Sexta).

Sense ganes de fer spoiling – no patiu, podeu continuar llegint – aquesta és una història que us captivarà des del començament. No només per la seva trama policíaca i intrigant a més no poder que a priori us pot recordar la memorable Twin Peaks, sino sobretot pels personatges que hi apareixen, per la curiosa forma que tenen els cineastes danesos d’atraure l’espectador amb la seva manera de fer cinema. Un cinema molt característic centrat sobretot en mostrar els sentiments dels protagonistes dins la història que s’explica, donant gran importància als detalls. Amb primeríssims plans de les seves cares, dels seus ulls, de les seves expresssions aconsegueixen transmetre tot el món psicològic que senten uns personatges atrapats dins uns fets intrigants i perturbadors.

Filmada a Copenhague i voltants, els cels grisos de la capital danesa, els seus ambients freds on regnen la foscor i la fredor formen part d’una trama que us enganxarà des del primer minut i no voldreu deixar per res de veure-la.  Intentant ajudar a Lund i Meyer, indignant-vos amb Troels o consolant Theis o Pernilla, se us passaran els minuts i els 20 capítols en un moment.

No us la perdeu !