Sense Presses

Molts cops m’he preguntat perquè m’agrada tant. Segurament deu ser perquè el cinema en fa sentir lliure; Em permet, en només un parell d’hores, transformar-me en un heroi o un malànima, viatjar a llocs remots, sofrir o gaudir les situacions més inversemblants i viure els sentiments dels personatges com si em fossin propis. Dit d’una altra manera, aconseguir allò que és impossible : viure moltes vides.

Però, a banda d’aquesta visió existencial, estareu d’acord en què el cinema també és una eina que permet aprendre moltes coses. De tota pel.lícula en podem extreure alguna cosa, sobretot si la compartim amb amics que ens hi aportin el seu punt de vista. És per això que escric el SensePresses. El blog és la millor eina que he trobat per explicar els films que veig i comentar les emocions i idees que em suggereixen amb els altres.

Així que, això és el que podeu esperar trobar a aquest bloc. Espero que sigui del vostre interès i deixeu els vostres comentaris per gaudir-ne tots plegats.

Quí sóc ?

Dani Coll Monné (19-12-1969). Visc a Salt, Girona, on sempre he viscut. Estic casat amb la Bibiana i tenim dos fills : l’Aida i en Nil. Sóc informàtic de professió (Llicenciat Informàtica UPC, 1992) i actualment combino la meva feina a l’empresa privada amb la docència a la Universitat de Girona (UdG).

Podeu contactar amb mi enviant-me un correu a : [email protected]

* una versió molt lliure extreta de : Un dels nostres (GoodFellas, Martin Scorsese 1990).