Sense Presses

Miller’s Crossing (Muerte entre las flores, 1990) dels germans Coen, és d’aquelles pel.lícules que, quan acabes de veure-les, et fan estar pensant una estona de quin gènere són i quin és el seu sentit.

Ès cinema negre ? (No trobo que ho sigui exactament, tot i que és potser el primer en què ens fa pensar). És un thriller ? Tampoc. És una pel.lícula de la màfia ? Ens ho pot fer pensar l’ambientació i l’època escollida, però no s’hi identifiquen massa de les seves característiques. És un drama ? També hi ha sentiments i situacions que precipiten els esdeveniments.

Llavors de què va aquesta pel.lícula ? Quin és el seu sentit ? Doncs jo no ho sabria pas definir exactament. Si més no, sense risc a ser injust o poc rigoròs. i imprecís.

Si em feu decidir, potser diria que és la història d’un manipulador fred i sense cor ni entranyes en un món cobdiciós i de com finalment s’adona que no tot és possible de controlar, especialment els seus sentiments. Tot això, amanit amb un guió que juga a desconcertar a l’espectador fent que – com s’anuncia en algun dels trailers del film – res ni ningú sigui el que sembla.

En quant al tema artístic, les actuacions del Gabriel Byrne (Sospitosos habituals) i de l’Albert Finney (Big fish, Assassinat a l’Orient Express), són molt bones. Sobretot la del Byrne, que amb la seva especial mirada ja dóna la mesura del seu personatge. Els altres papers com “Caspar”, “El Danès” o “Verna” els trobo correctes, però segueixen bastant el clixé o estereotip del que són un mafiòs, un gangster o la “amiga” del gangster.

Una de les millors coses que ofereix el film és la fotografia. El director de fotografia, Barry Sonnenfeld, que ja havia treballat amb els germans Coen a Arizona Baby (Rising Arizona) i Sang Fàcil (Blood simple), aconsegueix uns plans fantàstics plens de contrastos. Tal i com explica en una entrevista sobre la seva feina al film, en aquesta ocasió utilitza objectius de focal llarga per tal de jugar amb l’enfoc i aconseguir escenes de gran qualitat plàstica.

Després d’aquesta pel.lícula, alguns anys després els Coen ens oferirien Fargo que per a mi té molts punts en comú amb aquesta. Sobretot si ens fixem en com manipulen les situacions els dos personatges principals (el Tom a Miller’s Crossing i el Jerry a Fargo).

Si no les heu vist encara, no us perdeu altres pel.lícules dels germans Coen. A mi m’agraden en aquest ordre : Fargo, Miller’s Crossing, Arizona Baby, El gran lebowski, Sang fàcil.