Sense Presses

Tot i que una fotografia fantàstica i un vestuari i maquillatge excel.lents ens submergeixen a la perfecció en el clima imperial de la Ciutat Prohibida durant les antigues dinasties xineses, The curse of the golden flower, la darrera pel.lícula del Zhang Yimou, és de les més fluixes que li he vist.

És d’aquelles obres que estèticament no hi ha discussió que es mereixen un 10, però, a l’hora d’explicar-nos una història, d’aprofundir en uns personatges i els seus sentiments, es queda molt enrera de la forma. S’ha treballat tant el continent que el contingut és més aviat escàs. I és una pena, perquè el film ens presenta un conjunt d’intrigues de la família imperial i diferents interessos polítics que, si s’haguessin aprofundit, haurien donat molt joc. És potser molt agosarat per part meva, però fins i tot trobo que el director xinès hauria pogut fer-nos un Hamlet xinès amb el material d’aquest guió.

De tota manera, sí que és recomanable veure-la per adonar-se que el cinema xinès s’està ja posant les piles i que – si parlem de superproduccions – no té res a envejar al Hollywood més esbojarrat. És capaç d’assumir els costos de producció més espectaculars que calgui (si no us ho creieu, només falta que valoreu tots els decorats amb els mil.lers de detalls i la batalla final, d’altra banda, excessiva).

Que vagi de gust.

P.D : Comentaris a Miradas.net. Una bona anàlisi de les pel.lícules del Yimou.

P.D 2: Aquí podeu llegir-hi un altre article sobre aquesta pel.lícula. Estem d’acord, Judith !