Sense Presses

Menjar, beure i estimar. Sense dubte, tres grans plaers en què tots estarem d’acord són inherents a la condició humana, i que formen part de l’essència de les nostres vides, són el tema principal d’aquesta pel.lícula.

No recordo qui va dir allò de “..som el que mengem”, o “..som el que sentim o estimem”, però sembla una màxima força assenyada, no ? Al cap i a la fi, si ens aturem a pensar com ens definiríem a nosaltres mateixos, segur que acabarem pensant en termes de gustos o preferències arbitràries, totalment subjectives i basades en la tradició o els nostres costums. No són precisament el menjar i el que bebem, això, una representació del que som ?

L’Ang Lee, ens proposava a la seva pel.lícula Eat drink man woman (Menjar, beure i estimar) (1994), a través de la vida d’una familia taiwanesa, veure com aquests tres plaers es combinen en cada persona de diferent manera i en distintes proporcions per expressar el seu comportament i els seus sentiments.

Els primers minuts de la pel.lícula (dels millors de tot el film) reflecteixen a la perfecció la precisió, la cura, l’amor que posa el pare en preparar el menjar del diumenge. La seva destresa i habilitat amb els estris de cuina, pròpia del més expert prestidigitador, són al servei dels plats més exquisits i de més complexa i laboriosa preparació i, ja en aquest punt se’ns mostra una persona especialment sensible i perfeccionista en el plaer del menjar.

El film ens va explicant com es combina l’amor i el menjar en la vida de les seves tres filles, totes tres diferents, però també totes elles relacionades amb el menjar. Lluny de ser una composició estàtica, veurem com les diferents situacions que va vivint la família fan que la importància del menjar i l’estimació en els personatges vagi canviant en la seva composició, en la seva quantitat, com si es tractés d’una situació d’equilibri que cal mantenir.

Una bona pel.lícula que val la pena veure. Això sí, et fa venir una gana… !