No hi ha res més erm que un desert.
El llarg mar de sorra, malgrat la seva bellesa de seda i formes dibuixades pels vents, ens deixa sempre amb aquella à nsia del verd de les fulles, de soroll de rierols i frescor de boscos humits. Sentim la nostà lgia de la vida que intuïm i escoltem entre els arbres.
El coratge de declarar un any més el Prudenci Bertrana desert per no caure en la mediocritat és admirable, però fa por que aquest coratge no ens porti res més que a deserts, bonics i majestuosos.
I és que al desert, les oportunitats de vida són ben escasses.
