Sense Presses

“I’ve seen things you people wouldn’t believe. Attack ships on fire off the shoulder of Orion. I watched C-beams glitter in the darkness at Tannhäuser Gate. All those moments will be lost in time like tears in rain.”

25 anys després d’aquesta memorable escena final, Blade Runner em segueix meravellant. El darrer i final tall que ha fet Ridley Scott de la pel.lícula, és una joia. Ens ha deixat la pel.lícula rodona. Tal i com s’havia d’haver vist el 1982 quan es va estrenar, quan les eternes pressions financeres van obligar al director a afegir escenes i retallar-ne d’altres que traïen el sentit original del film.

Ara, amb un final més adient (sense camps verds ni cels blaus), sense una escena de sexe que no aportava res a la història, amb escenes recuperades del Deckard i la Rachael i aprofitant la tecnologia de só i millores d’imatge d’avui dia, podem tornar a gaudir del món brut, plujòs i claustrofòbic de Blade Runner.

No us la perdeu. Si ja l’havíeu vist, no us decebrà gens. Res no ha perdut, ni tan sols les llàgrimes a la pluja.