Sense Presses

Vull escriure.

No se m’acut cap elogi millor a fer a La vida interior de Martin Frost, aquesta boníssima pel.lícula de Paul Auster, un dels creadors a qui més admiro i amb qui més m’identifico.

Estareu d’acord en què explicar els pensaments i diferents estats d’ànim de l’escriptor durant el seu procés creador, no és una tasca gens senzilla. Ésser capaç de descriure els personatges de forma tan intensa, tan apassionada que et faci arribar fins a l’enamorament dels mateixos i a sentir nostàlgia per la seva pèrdua en finalitzar l’obra, és admirable. I si això ho trobo complexe, portar-ho al cinema i intentar expressar-ho amb imatges i só, encara ho és més.

Amb una fotografia preciosista, plena de primers plans i exteriors idíl.lics i una banda sonora ben trobada, aquesta història de personatges de ficció, muses i inspiració proveïda per la deessa Fortuna (millor dit, per en Jim Fortunato), Auster aconsegueix novament fer-nos pensar, fer-nos sentir, fer-nos viure aquesta vida interior de l’escriptor durant el procés de construcció d’una de les seves novel.les.

En quant als intèrprets, a la sempre bella i enigmàtica Irene Jacob i a un David Thewlis que dóna vida a l’escriptor, cal afegir-hi una bonica Sophie Auster, la qual aprofita correctament l’oportunitat que li dóna (ens dóna) el seu pare de descobrir la seva veu.

Els que no l’hàgiu vist, no deixeu passar aquesta pel.lícula. Tant si heu llegit Auster com si no, val la pena veure-la. Els que l’heu vist, què en penseu ?