Sense Presses

Hi ha gent amb talent i la resta fem el que podem.

Dones com Julie Delpy (o com Miranda July, recordeu Me and you and everyone we know ?) amb els seus films i amb la seva gran capacitat creativa, ens ajuden a veure les coses d’una forma profunda i alhora divertida. Són dones-geni, dones amb un talent tan gran que veient els seus treballs, en els més diversos àmbits: cinema, literatura, música i art, et deixen sempre preguntant-te d’on treuen la inspiració i el temps per aconseguir expressar tantes idees i sentiments d’una forma tan clara, concisa i enriquidora pels altres.

Acabo de veure 2 dies a Paris. Una pel.lícula que, si l’hagués de classificar diria que és una comèdia romàntica, però no pas en el sentit clàssic del terme. És fresca, intel.ligent i moderna. Amb tocs àcids d’humor amb rerafons dramàtic, sobretot pel noi protagonista (Adam Golberg), amb el qual l’espectador acabarà identificant-se i vivint el seu propi trasbals durant els 94 minuts del film.

Julie, com a bona representant d’aquestes superdones, és l’autora del guió, la directora, la coprotagonista i també la compositora i intèrpret d’algunes peces musicals de la cinta. Fins i tot, fomentant aquesta hiperactivitat creativa, va convèncer els seus pares a la vida real (Albert Delpy i Marie Pillet) per tal que també ho fossin a la pel.lícula.

El que més m’ha agradat és el guió, amb uns diàlegs fantàstics que el mateix Woody Allen signaria orgullós.

No us la perdeu. Ah, i si teniu una parella francesa…preneu-vos-ho amb calma !