Sense Presses

Sempre he pensat que les lleis són necessàries per conviure, però poden no ser sempre justes i igualitàries.

A El secret de Vera Drake (2004), Mike Leigh, el conegut director britànic pels seus films sempre amb missatge social (recordeu-lo a Secrets i mentides, 1996), ens proposa la reflexió davant la doble moral envers l’avortament que es donava a l’Anglaterra dels anys 50 i que veuríem extrapol.lable al nostre país fins vàries dècades després.

Amb una interpretació fantàstica, Imelda Staunton, dóna vida a Vera, una mestressa de casa que viu – o millor dit – sobreviu com pot, treballant sense descans i amb les millors intencions per tirar endavant la seva família i ajudar dones joves que es troben en un malpàs.

És especialment remarcable el masclisme i cinisme social d’aquella època, reflectit en una història paral.lela a la principal, on es demostra que qui tenia diners podia desfer-se dels problemes de forma legal i ràpida i qui no, era un delinquent perseguit per la justícia.

Un consell : si podeu, veieu-la en versió original. És interessant veure com amb només amb les diferents formes de parlar dels personatges, ens adonem de la seva diferent posició social.