El meu millor amic
31 maig 2009 per Dani Coll
Darrerament, estic veient força cinema francès i l’estic gaudint molt.Lluny de l’època més trascendental i existencialista de la nouvelle vague, aquests darrers anys, el cinema del paÃs veà el veig més centrat en el que jo anomenaria la comèdia social, on hi ha films amb una marcada component social, d’altres amb un gran cà rrega humorÃstica i alguns, com és el cas de El meu millor amic, combinen ambdòs ingredients de forma molt interessant.
No es tracta d’un cinema massa ambiciós, ni pretén arribar a l’essència més profunda de les coses. Les interpretacions són molt correctes però no cerquen l’excel.lència. Tampoc hi ha una presència especialment remarcable dels recursos tècnics com la fotografia o la música. No.
És precisament aquesta aparença de correctesa justa en l’execució i de naturalitat en l’ús de les estructures narratives i visuals el que em fa sentir aquest tipus de cinema com a molt proper, quotidià i sincer. Les seves històries m’arriben perquè les entenc de forma plana, sense artificis intel.lectuals que hi puguin posar entrebancs.
El sopar dels idiotes, Conversacions amb el meu jardiner o, la que vaig comentar fa unes setmanes, Benvinguts al nord, precisament dirigida per Dany Boon (el taxista en aquesta) en són exemples clars. D’altres com Entre els murs, Avui comença tot o Caché, sense clau de comèdia, també formarien part d’aquest cinema social.
En aquest sentit, El meu millor amic segueix el camà amb una història que vol ser un cant a l’amistat. Patrice Laconte (El marit de la perruquera, La vÃdua de Saint Pierre), aprofitant-se de l’expressivitat de Daniel Auteuil (per mi, un dels millors actors francesos actuals) i del medià tic Dany Boon, aconsegueix un film fresc i que ens ajuda a recordar que el més important a la vida no solen ser els gerros del segle V a.c. ni objectes que podem posseir o col.leccionar. Allò realment important és el que vivim i compartim amb els altres. En paraules de Saint Exupéry – i del propi Auteuil al film – allò que som capaços de domesticar.
Un altre bon film francès per gaudir. Bon appétit !
