Sense Presses

No sé si us passa a vosaltres, però quan a vegades estic conversant amb algú qui a priori té força prejudicis envers els immigrants, en demanar-li si en coneix algun amb nom i cognoms et trobes que, o bé no en coneix cap (cosa que ja diu molt del pes de la seva opinió), o bé llavors tot el que eren prejudicis es transformen en valoracions positives. I és que molt sovint tenim por d’allò que no coneixem i per tant, com si d’un mecanisme d’autoprotecció es tractés, tendim a desqualificar-ho per diferenciar-nos-en.

Segurament aquesta reflexió deu estar més que estudiada pels antropòlegs, però és una mica el que m’ha recordat a mi aquest humà i sincer film que és  Vés i viu (Va, vis et deviens, 2005) de Radu Mihaileanu, guanyadora del premi del públic de Berlín del 2005.

És aquesta una història d’algú que haurà de fugir per salvar la vida i que malgrat les dificultats per a ser acceptat, mai no oblidarà allò que ens és essencial, allò que més estimem siguem blancs, negres, vermells, cristians o jueus : els nostres orígens. Paral.lelament a la seva vida, el director romanès, inclou una visió periodística del context històric de l’Israel dels anys 90, amb una societat classista, tancada en sí mateixa i amb greus conflictes que malauradament avui continuen.

Una molt bona pel.lícula que amb una senzilla però precisa execució sap aprofitar la gran potència humana del seu argument.

Recupereu-la i no la deixeu escapar !